Les farmàcies han deixat de ser un negoci rendible. La reducció del nombre de receptes que prescriuen els metges, la política de preus a la baixa dels fàrmacs que imposa l’administració, la presència massiva de productes genèrics que deixen uns marges comercials ridículs, els reiterats retards en el pagament dels medicaments subvencionats, el desviament de la dispensació cap als hospitals i l’increment dels costos salarials de la plantilla conformen un còctel explosiu que està provocant el tancament constant d’establiments.
Per encàrrec de la Federació Empresarial de Farmacèutics Espanyols (FEFE), la consultora Vinces ha elaborat una profunda radiografia del sector, amb propostes per sortir d’aquest atzucac. Les dades que s’hi reflecteixen són preocupants:
· En els últims cinc anys, la facturació de les farmàcies espanyoles ha disminuït, globalment, un 20%. Si l’any 2009 cada establiment facturava, de mitjana, 849.407 euros, l’any 2012 havia baixat a 725.627 euros.
· Les receptes bonificades pel Sistema Nacional de Salut (SNS) són la principal font d’ingressos de les farmàcies, però el volum de facturació per aquest concepte ha passat de 590.895 euros de mitjana per establiment (any 2009) a 455.351 euros (any 2012)
· El nombre de receptes també ha caigut, passant de 44.132 per farmàcia (any 2009) a 42.586 (any 2012) i, al seu torn, el preu mitjà per recepta ha disminuït sensiblement: de 13,9 euros de mitjana (any 2003) a 9,5 euros (any 2012).
· En el període 2009/2012, la dispensació de fàrmacs genèrics ha crescut un 15%, mentre que la facturació de medicaments als hospitals també ha pujat el 5%, factors que desestabilitzen el sector i que també van en detriment del negoci de les farmàcies particulars.
Dos mesos impagats
La situació dels farmacèutics és molt precària i, per postres, hi ha administracions, com és el cas de la Generalitat de Catalunya, que demoren el pagament dels medicaments dispensats mitjançant recepta. Això suposa un cop duríssim per a l’economia de supervivència que pateix el sector. Les empreses distribuïdores majoristes cobren pràcticament al comptat i si l’administració -que és el principal client- no paga l’import bonificat de les receptes en el termini establert de 30 dies es provoca un greu desequilibri en els comptes de les farmàcies, que es veuen obligades a reduir l’estoc i a comprar sobre la marxa molts medicaments amb recepta, generant una penosa sensació de desproveïment.
En el cas de Catalunya, els farmacèutics ja acumulen dos mesos de retard en el cobrament de les receptes i les perspectives d’aquí a finals d’any són dramàtiques, segons les informacions que els arriben del departament d’Economia de la Generalitat. Això va provocar, la setmana passada, la convocatòria d’una assemblea extraordinària del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, a instàncies d’un grup de professionals que ja estan farts d’aquesta morositat. De moment, la proposta de fer un tancament massiu dels establiments ha quedat posposada.
Els bancs paguen
El malestar de molts farmacèutics s’està focalitzant també en els seus col·legis professionals, que s’encarreguen tradicionalment de centralitzar la facturació i el cobrament de les receptes a càrrec del SNS. Per aquesta tasca de mediació, els col·legis es queden una comissió del 0,6%, que els proporciona uns ingressos anuals d’uns 30 milions d’euros. Però amb la implementació del sistema de recepta electrònica aquesta tasca de mediació ha quedat obsoleta. Molts farmacèutics catalans acusen els quatre col·legis professionals, en especial el de Barcelona -presidit per Jordi de Dalmases-, de ser molt mesells amb la Generalitat a causa de la comissió que s’emporten per fer d’intermediaris i que els permet mantenir unes estructures parasitàries.
En aquest sentit, l’informe de la consultora Vinces proposa canviar el sistema de facturació, prescindint de la mediació comissionista dels col·legis. Gràcies a les receptes electròniques seria perfectament possible l’establiment d’un conveni amb la banca que permetria el cobrament automàtic dels medicaments dispensats amb recepta, tal com ja passa en altres països. Això reduiria les actuals comissions del 0,6% al 0,06% que ofereixen algunes entitats bancàries sondejades i, a més, els farmacèutics cobrarien de manera immediata els medicaments venuts, eliminant les angoixants tensions de tresoreria que pateixen en aquests moments. Com és obvi, els col·legis professionals s’oposen frontalment al Sistema Eficient de Facturació i Cobrament (Sefaco) que proposa la FEFE, que trenca l’statu quo existent i elimina els privilegis que el dóna el monopoli en la interlocució amb les administracions.
