Guillem Rakosnik, l’aprenent de bruixot

Va intermediar en l'organització d'unes jornades a Barcelona, però l'empresa que les va muntar se sent enganyada perquè no ha cobrat dels patrocinadors
guillem rakosnik
guillem rakosnik

La primera edició de «Llatinoamèrica Critèrium Barcelona», que es va celebrar en aquesta ciutat del 18 al 20 de setembre de l’any passat, havia de servir per reforçar el diàleg entre els dos continents, però ha acabat com el rosari de l’aurora: no es farà cap altra edició i l’empresa organitzadora, 3 Produccions Culturals, prepara accions judicials perquè no ha aconseguit cobrar ni un euro dels suposats patrocinadors, que són l’Ajuntament de Barcelona i Banco Santander.

La idea de muntar aquestes jornades va sorgir de Guillem Rakosnik, cunyat del president Artur Mas, que va ser qui va convèncer la publicista i relacions públiques Neus Andrés perquè constituís una empresa, que es va anomenar 3 Produccions Culturals, i perquè fitxes Nina Gimeno, una altra relacions públiques que va ser l’encarregada de buscar els patrocinadors i lligar els participants del Critèrium, entre els quals hi havia els consellers Ferran Mascarell i Felip Puig.

Suport de l’Ajuntament
En declaracions a EL TRIANGLE, Neus Andrés explica que va confiar en Guillem Rakosnik i en Nina Gimeno, que tenien el suport de l’Ajuntament de Barcelona per organitzar el Critèrium, i que tot anava com una seda fins que s’ha trobat amb què la persegueixen els proveïdors impagats i que no ha aconseguit cobrar dels patrocinadors.

Neus Andrés se sent enganyada per Nina Gimeno, que va portar el pes de l’organització, i pel cunyat del president Mas, el pare de la idea. Guillem Rakosnik va actuar com a intermediari a títol personal, al marge de Focus, que és l’empresa de promocions culturals en la qual hi treballa com a assessor comercial.

En una visita als estudis de COM Ràdio a principis de 2012, Guillem Rakosnik coneix Neus Andrés, que en aquells moments treballava en l’àrea de promoció i publicitat de l’emissora de la Diputació de Barcelona, i li proposa organitzar un acte sobre les relacions entre Catalunya i Iberoamèrica per encàrrec de l’Ajuntament amb l’argument que l’alcalde Xavier Trias no només hi està molt interessat, sinó que també està disposat a finançar-lo.

El març de 2012, Guillem Rakosnik i Neus Andrés es reuneixen per posar fil a l’agulla en un despatx que els va deixar l’empresa Creacions Gràfiques Canigó. En presència del seu propietari, Josep Maria Truñó, que és testimoni de la conversa en la qual el cunyat del president Artur Mas reitera l’interès de l’alcalde Xavier Trias de muntar a Barcelona un cicle de debats sobre Iberoamèrica i, per aconseguir l’organització, Guillem Rakosnik aconsella incorporar a l’equip Cristina Pérez Gimeno, més coneguda pel nom de Nina Gimeno, una relacions públiques de Segur de Calafell ben introduïda en l’entorn convergent des dels temps, segons els va comentar ella mateixa, que suposadament va treballar a Presidència de la Generalitat a les ordres de Lluís Prenafeta i també com a col·laboradora directa de Felip Puig.

La primera feina
Un cop va deixar COM Ràdio arran d’un ERO, Neus Andrés va crear l’empresa 3 Produccions Culturals, de la qual n’és l’administradora única i també l’única sòcia, per dedicar-se a l’organització d’esdeveniments i relacions públiques i, com a primera feina, tenia el disseny d’aquestes jornades sobre les relacions entre Catalunya i Iberoamèrica.

Segons explica Neus Andrés, ella s’ocupava dels proveïdors, mentre que Rakosnik tenia lligat el client (Ajuntament de Barcelona) i Nina Gimeno aportava els patrocinadors que finançarien les jornades i contactava amb els participants. Per aquestes tasques, Rakosnik i Nina s’emportarien una comissió sobre els beneficis, segons precisa Neus.

Carta de l’alcalde Trias
Tot anava com una seda, com es pot veure en la fotografia, feta a l’estiu de 2012 per Neus Andrés, en la qual es veu Nina Gimeno abraçant-se a Guillem Rakosnik en la sobretaula d’un dinar al restaurant Costa Gallega, al passeig de Gràcia de Barcelona. Uns mesos després, el novembre de 2012, Nina Gimeno ensenyava als seus dos socis una carta signada per l’alcalde Xavier Trias en la qual aquest confirmava que l’Ajuntament de Barcelona «s’implicarà» en les jornades i que, per això, havia demanat al director de Relacions Internacionals i Cooperació, Joaquim Llimona, que fos «l’interlocutor» per tot el que els calgués. Després de llegir el projecte, Trias qualificava la iniciativa d’«interessant i positiva».

La suposada «implicació» de l’Ajuntament es concretava un any després. En un correu electrònic datat el 9 de setembre de 2013, Roger Mestre, cap de gabinet del regidor de Presidència i Territori, el convergent Jordi Martí Galbis, comunicava a Nina Gimeno que «la fórmula més plausible per tal de contribuir en el projecte ‘Llatinoamèrica Critèrium Barcelona’ és a través d’una subvenció directa de 30.000 euros». Fins i tot, el correu els informava que, un cop registrada, la subvenció seria abonada en un termini «d’entre 7 i 10 dies al seu compte». Més d’un any després, l’ingrés no s’ha efectuat, motiu pel qual Neus Andrés es pregunta si l’Ajuntament ha faltat a la seva paraula o Nina es va treure de la seva butxaca aquest mail. No ho sap.

Els diners no arriben
Segons explica Neus Andrés, Nina Gimeno li va assegurar que havia tancat un acord amb Banco Santander pel qual aportaria 100.000 euros en concepte de patrocini per aquestes jornades, si bé el pagament no el faria directament l’entitat del difunt Emilio Botín, sinó una de les seves filials mexicanes. A Neus li van donar el nom de Rafael Vázquez Flores, CEO de World Trade Commodities Llc., una financera radicada a Mèxic i a l’Estat nord-americà de Texas, però no sap del cert si aquest pintava alguna cosa en aquesta història o senzillament no hi tenia res a veure.

En nom del Santander
En les banderoles, rètols i material imprès que es va distribuir en els actes del Critèrium, per tot arreu apareixia el nom i el logotip del Santander, però en el compte de 3 Produccions Culturals, l’empresa organitzadora, no hi va arribar ni un sol euro. El director de l’oficina del passeig de Gràcia del Santander, que va assistir a un dels actes, va explicar a Neus Andrés que no tenia constància del patrocini, perquè des de Madrid no li havien dit res, però això no impedia que l’assumís la Fundació Botín o una altra entitat vinculada amb el banc.

En un dinar restringit amb empresaris que es va fer a la Casa Fuster en el marc d’aquestes jornades, diferents testimonis expliquen que van escoltar un enigmàtic comentari de boca del conseller d’Empresa, Felip Puig, el qual, dirigint-se a Nina Gimeno, li va dir: «La propera vegada l’espònsor te’l busques tu».

Dos consellers involucrats
En aquesta primera edició i segurament última del Critèrium, hi van acudir dos consellers de la Generalitat: el titular de Cultura, Ferran Mascarell, que va inaugurar l’acte amb un discurs seguit d’un espectacle folklòric i d’un sopar al Teatre Nacional de Catalunya; i el d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, que un dia després es va reunir a dinar amb una vintena d’empresaris a la Casa Fuster, entre els quals també hi era Guillem Rakosnik, el cunyat del president de la Generalitat.

Durant els tres dies que va durant el Critèrium, a banda dels consellers Mascarell i Puig, també van intervenir en els actes o ponències l’aleshores director general dels Mossos d’Esquadra, Manel Prat; el cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona, Evelio Vázquez; o el director de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso. A sobre, entre el públic, també hi havia el sotsinspector dels Mossos Josep Ranea, imputat en el cas Macedònia sobre una xarxa de presumpta corrupció policial. Ranea va ser convidat a la cerimònia inaugural per Nina Gimeno, amiga seva. Tanta presència policial s’explica perquè una de les jornades estava dedicada a la seguretat.

Entre els participants de les jornades destaca un bon nombre de càrrecs municipals començant pel primer tinent d’alcalde de Barcelona, Joaquim Forn; el regidor Jordi Martí Galbis –que hi va fer un discurs polític– i el director de Relacions Internacionals i Cooperació, Joaquim Llimona, precisament la persona designada per l’alcalde Trias com «l’interlocutor» de l’Ajuntament de Barcelona amb l’empresa organitzadora 3 Produccions Culturals.

Com a ponents i participants en els debats també hi van prendre part empresaris com Josep Manuel González, director general de Bimbo; Kim Faura, primer executiu de Telefónica a Catalunya; Josep Lluís Bonet, president de Freixenet; … i càrrecs de la Generalitat com el conseller delegat d’Acc10, Joan Tarradellas, l’agència que es dedica a la promoció de les empreses catalanes a l’estranger.

Aquestes van ser unes jornades d’alta volada, que es van fer en els escenaris del Teatre Nacional de Catalunya, en el Museu d’Història de la Ciutat o a la Casa Fuster. L’Ajuntament va ajudar l’empresa organitzadora a contractar aquests espais a preus institucionals, molt més barats, però, al final, tampoc s’han pogut pagar. Un exemple: un dia abans de la inauguració del Critèrium, un empresari particular, que respon a les inicials J. J. M., va aportar un pagarè de Bankia per un import de 12.705 euros per pagar el lloguer de la sala del Teatre Nacional de Catalunya, però el taló no tenia fons.

També resulta sorprenent que unes jornades com aquestes, amb tanta presència de polítics, no mereixessin ni una sola línia a la premsa. De fet, ni tan sols es van enviar comunicats als mitjans.

Enganyada i estafada
La situació resulta surrealista: sota el paraigua de l’Ajuntament de Barcelona, amb la presència de dos destacats regidors i de dos consellers de la Generalitat, de les principals autoritats policials i, fins i tot, del director de l’Oficina Antifrau, es van organitzar unes jornades d’alta volada per a VIP’s per a les quals no s’han pagat els proveïdors, com a conseqüència que l’empresa organitzadora tampoc no ha aconseguit ingressar els patrocinis.

Neus Andrés assegura sentir-se enganyada i a més perseguida i demandada per una colla de proveïdors estafats d’acord amb les comandes incobrades realitzades per la Nina i el seu ajudant personal, Lluís Brañas. Neus Andrés ha demanat al seu advocat que emprengui les accions judicials oportunes. Ha estat la gran perjudicada i ha pagat moltes despeses de la seva butxaca. A més, a causa d’aquest enrenou s’ha vist obligada a subscriure un crèdit i a empenyorar les joies familiars.

· De Txèquia al Palau de la Generalitat
Els Rakosnik són una família originària de Txèquia que, per atzars de la vida, ha esdevingut un cognom important a Catalunya. L’avi de la ‘primera dama’ era un botànic txec que es va traslladar a Elx per fer estudis científics del famós palmerar d’aquesta ciutat alacantina… i que va decidir quedar-se a l’Estat espanyol.

El pare d’Helena Rakosnik era un petit empresari del sector cartoner i la seva mare, Helène, era filla d’un sorià i d’una murciana. La família Rakosnik està molt escampada per la península i té parentela a Sòria, Segòvia, Múrcia…

La ‘primera dama’ va néixer a Barcelona, on va fer la carrera de Magisteri. Treballava de mestra a l’escola de Ferrocarrils Metropolitans de Barcelona (TMB) quan va conèixer Artur Mas, amb qui es va casar l’any 1982. El matrimoni presidencial té tres fills. En tancar l’escola, va ser recol·locada per l’empresa de transports, on hi treballa com a tècnica comercial en l’equip que gestiona el Bus Turístic.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides