En la seva compareixença, el passat 26 de setembre, davant la comissió d’Assumptes Institucionals del Parlament per aclarir l’affaire dels diners que Jordi Pujol té a Andorra, l’expresident de la Generalitat va intentar prendre el pèl als diputats i, per extensió, a l’opinió pública catalana. Va dir mentides, va dir mitges veritats i va guardar un mutisme total sobre les preguntes que li van fer tots els grups polítics de la Cambra, llevat del de CiU.
Per dir-ho gràficament: Jordi Pujol es va pixar en els diputats i en la màxima institució representativa de Catalunya. Això sí, va voler emfasitzar la importància i la transcendència de la seva compareixença, remarcant el gran respecte que té pel Parlament i tots els sacrificis polítics que va comportar el seu restabliment, després de la mort de Franco.
Contraban de divises
La història que va explicar l’expresident de la Generalitat als membres de la comissió d’Assumptes Institucionals va estar plena d’incoherències i llacunes. El fet és greu perquè Jordi Pujol va llegir la seva intervenció i, per tant, vol dir que se l’havia preparada amb antelació i a consciència.
Sobre l’origen d’aquests diners va donar, durant la seva compareixença, dues explicacions diferents:
1. Era un “llegat o deixa” del seu pare, Florenci Pujol, producte dels grans beneficis que va obtenir a la Borsa i, en especial, de la seva activitat com a contrabandista de divises a Tànger, en col·laboració amb el seu amic David Tennembaum. Segons aquesta versió, aquest “racó” –que no tenia res a veure amb l’herència- s’hauria anat acumulant en un “banc estranger”, presumiblement suís, durant la dècada dels anys cinquanta del segle passat. Però aquesta història no encaixa amb els fets documentats. Recordem que Florenci Pujol i David Tennembaum van comprar la Banca Dorca l’any 1959 i que, des d’aleshores, la seva activitat es va concentrar en fer créixer aquest grup financer. A més, aquell mateix any 1959, Florenci Pujol i David Tennembaum van ser enxampats en una ràtzia judicial contra l’evasió de divises a Suïssa i van haver de pagar una forta multa. Per això, el més plausible és que aquest “racó” es constituís molt de temps després.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET AL SETMANARI EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
