La carrera política de Xavier Martorell, de 51 anys, s’ha acabat. En els governs de Jordi Pujol, va ser director general de Seguretat Ciutadana i, per tant, responsable polític dels Mossos d’Esquadra durant set anys (1996-2003) i, amb Artur Mas, ha estat director general d’Anàlisi del departament de Presidència i després, fins que va dimitir l’any passat, director de Presons, sempre a les ordres de Germà Gordó, el seu protector.
Aquest 26 de setembre, Martorell ha declarat davant el jutge com a imputat per presumpta estafa i apropiació indeguda pels espionatges que va encarregar a l’agencia de detectius Método 3. Curiosament, els fets pels quals se’l processa judicialment no van passar quan era alt càrrec de la Generalitat, sinó en el temps en què exercia com a cap de seguretat del Barça, del 2008 al 2010, quan, amb els diners del club, va contractar diverses investigacions, algunes polítiques, que no tenien res a veure amb l’entitat que aleshores presidia Joan Laporta.
Investigacions a dojo
Com a cap de seguretat del Barça, Martorell va encarregar investigacions a Método 3 per import de més de 400.000 euros: seguiments a futbolistes, com és el cas del defensa Gerard Piqué; un dossier sobre el soci que va promoure la moció de censura contra Laporta; recerques sobre negocis de Sandro Rosell; «auditories de seguretat» dels vicepresidents del club; indagacions sobre empleats… i també informes sobre dos regidors d’Unió de l’Ajunta- ment de Sant Cugat del Vallès, amb els quals compartia equip de govern, ja que, aleshores, Martorell era regidor de Seguretat i Relacions Institucionals d’aquella corporació. (…)
Fonts convergents expliquen que Martorell disposa de molta «munició» sobre dirigents polítics, especialment del seu mateix partit, però que «no dispararà», que de cap de les maneres està per aixecar catifes, de la mateixa manera que la direcció de Convergència, inclòs Felip Puig, tampoc està per atacar-lo. Senzillament, el donen per amortitzat. Ningú vol fer-se mal en remoure enfrontaments interns entre els consellers Felip Puig i Germà Gordó, a les ordres del qual treballava Martorell.
Quan fa un any va dimitir com a director de Presons, quan era imminent que el Parlament acabaria demanant el seu cap, en alguns mitjans digitals es va especular que estava rumiant anar-se’n a treballar a Mèxic, país del qual és originària la seva esposa i mare dels seus dos fills.
LLEGEIX L’ARTICLE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’AQUESTA SETMANA
