Santi Vila cau bé. Deu ser l’únic conseller del Govern català que manté bones relacions amb el seu equivalent a l’Executiu espanyol. Tant que la ministra de Foment, Ana Pastor, va ser convidada al casament del titular de Territori i Sostenibilitat. Té el mèrit de ser el primer conseller d’un Govern català que no només reconeix la seva homosexualitat sinó que es casa en ple exercici de la seva funció pública. Molt bé!
Però Santi Vila també és diputat al Parlament de Catalunya. Ja fa vuit anys. I això agreuja les paraules que va pronunciar fa uns dies en relació a la compareixença de Jordi Pujol al Parlament per donar explicacions de la seva confessió que ha tingut diners amagats a l’estranger durant 34 anys.
Vila va dir que “un ex-president no necessàriament es mereix l’escarni del Parlament, on tothom diu la primera cosa que li passa pel cap i en funció del peu amb què s’ha aixecat aquell dia”. Aquest ha estat el seu tarannà parlamentari? Dir el primer que li passava pel barret per escarnir els adversaris polítics? Segur que no.
Amb aquest criteri ningú no hauria de comparèixer mai davant el Parlament, no fos cas que algun diputat tingués un mal dia i l’escarnís.
Pel Parlament hi poden desfilar ex-ministres espanyols però no ex-presidents catalans?
Seria d’agrair que la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, hagués manifestat la seva indignació per la imatge que ha donat el conseller de la cambra catalana. Però a De Gispert sembla que només l’amoïnen els ciutadans que, des de la tribuna de convidats, es queixen de les retallades a la Sanitat i els col.lapses dels serveis d’urgències dels hospitals.
Això sí que és un gran escarni!
