“Un pot utilitzar la maçoneria per millorar com a ésser humà, però la maçoneria mai et donarà ni poder ni riquesa”

Què fa un empresari del vi i assessor gastronòmic presidint la maçoneria regular a Catalunya?
Ho diu d’una manera com si la gent del meu sector no ho poguéssim fer això de la maçoneria… Doncs bé, li diria que faig el que faria qualsevol altre maçó que es dediqués professionalment a una altra activitat. El que passa és que hi ha hagut eleccions a la GLE i el gran mestre, Óscar de Alfonso, va creure que jo podria agafar el relleu del meu antecessor, Josep Maria Albouy, que finalitzava el seu mandat. De fet és un gran repte, perquè Albouy ha fet una gran gestió els anys que ha estat al front de la Gran Lògia Provincial, que venia d’uns temps d’una certa convulsió interna. Suposo que no és fàcil fer un pas com aquest, ser la cara visible d’una organització a la qual persegueix una eterna sospita, doncs es deixa de banda la discreció i es surt de l’armari, maçònicament parlant. Sí, és cert que et treus una mena de vel i tothom sap ja que ets maçó. Però en el meu cas no va ser difícil, perquè en el meu entorn familiar, professional i d’amics gairebé tothom ho sabia.

Però segur que algú el mira ara de reüll.
No ho sé si algú em mira de reüll. En qualsevol cas serà problema seu. Jo segueixo sent el mateix, amb els meus defectes i virtuts. I deixi’m dir-li que és cert que als maçons ens persegueix una certa llegenda negra, però això passa a Espanya. A altres països la ma- çoneria es percep com quelcom normal, i fins i tot hi ha llocs on és motiu de prestigi. Als Estats Units els maçons ho posen al currículum.

De veritat?
Sí, i tant. Un cop un germà de Boston que es volia instal·lar a Barcelona em va ensenyar el currículum i li vaig aconsellar que no posés el de maçó. L’home no entenia per què.

(…)

Vostè es posa al davant de la maçoneria catalana en un moment que podríem qualificar de delicat. Catalunya viu un debat polític molt intens al voltant de l’independentisme què està traspuant fins i tot dins les lògies. Quina és la seva postura?

És cert que hi ha uns germans que demanen que ens separem de la GLE. Però m’haurà de permetre que esquivi la seva pregunta, no per què no tingui una posició clara en aquest debat, que la tinc.

(…)

Ja que està sortint maçònicament de l’armari, confessi que els maçons toquen poder i influència.
Miri, no sé si n’hi ha que toquen poder i influència, però ja li dic que jo encara no he tingut oportunitat de fer-ho. Li diré més: per prosperar professionalment, en l’única cosa que confio és en la meva pròpia capacitat de treball, no pas en llegendes urbanes sobre la maçoneria. Això és una de les coses que sempre he tingut molt clara i que vaig poder comprovar també el primer dia que vaig trepitjar la meva lògia a Escòcia. Un pot utilitzar la maçoneria per millorar com a ésser humà, però la maçoneria mai et donarà ni poder ni riquesa.

LLEGEIX L’ENTREVISTA COMPLETA A EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides