No per esperat i desitjat, l’anunci de l’abdicació del rei Joan Carles I aquest 2 de juny arriba massa tard. L’impacte de la corrupció i la crisi econòmica han desballestat l’Estat espanyol. La gent pateix (atur, desnonaments, pobresa energètica, llargues llistes d’espera a la sanitat pública…) i ningú ja no es creu res. La monarquia s’ha enfonsat en el descrèdit, en bona part per culpa dels seus propis excessos i errors. En aquest context, l’anunciada pujada al tron del nou rei Felip VI ofereix més dubtes que esperances.
Als espanyols i catalans que vam viure els vertiginosos anys de la Transició se’ns va furtar una decisió cabdal, després de la mort del dictador al llit: poder escollir entre Monarquia o República. Joan Carles I, que havia estat designat per Francisco Franco successor a la prefectura de l’Estat, se’ns va “colar” en el “pack” de la Constitució de 1978, després de trair el seu mentor i d’haver propiciat, jugant-se-la, un règim de llibertats i democràcia representativa.
Ara és l’hora que aquella pregunta pugui ser formulada a la societat espanyola. La continuïtat del fil institucional, que va quedar truncat pel cop d’Estat del 18 de juliol de 1936, passa per aquest necessari referèndum sobre la forma de govern que volem. Les noves generacions, que han nascut i crescut en democràcia, tenen tot el dret del món a decidir si desitgen viure en una Monarquia o en una República.
Aquesta pregunta és encara més oportuna i imprescindible si sabem llegir l’horitzó de futur que tenim davant nostre. L’actual Unió Europea acabarà evolucionant cap als Estats Units d’Europa, capital Brussel·les. Quin sentit tindrà, en aquesta nova realitat, que Eslovènia (Dakota del Nord, posem per cas) sigui una república i l’Estat espanyol (Florida, posem per cas) sigui una monarquia? Els Estats Units d’Europa s’han d’homogeneïtzar, tard o d’hora, en clau republicana i això val també per les monarquies de Dinamarca, Holanda, Bèlgica, Suècia i el Regne Unit, condemnades, com els dinosaures, a l’extinció.
La República espanyola també és fonamental per encarar un altre projecte polític que ja està madur: la reunificació de la península Ibèrica. Sempre he defensat i explicat que Ibèria té un gran pervindre geopolític i geoeconòmic com a privilegiada plataforma de connexió logística entre l’Atlàntic i la Mediterrània, entre Europa i Àfrica. Però, des del punt de vista institucional, aquesta reunificació només és possible si Espanya i Portugal comparteixen una mateixa fórmula republicana que possibiliti la governança comuna.
És per totes aquestes raons que advoco i lluitaré per l’adveniment, per la via democràtica, de la III República espanyola. Després de la monarquia constitucional arriba la República Federal. No tinc res contra Felip de Borbó i la seva esposa Letizia Ortiz: senzillament, el seu temps de regnar ja ha passat, per culpa de la miopia de Joan Carles I.
