Les “dues ànimes” d’ERC

Aquest 25-M, el “formatge” que importa és el de Brussel·les. I com queda el Parlament Europeu després de les votacions? Només hi haurà una majoria possible per tirar endavant les decisions: la suma del PPE (que obté 212 escons, però en perd 53 en relació amb els comicis de fa cinc anys) i dels Socialistes i Demòcrates (que n’obtenen 186 i en guanyen dos). A la Unió Europea tindrem, per tant, un model de governabilitat calcat al de l’Alemanya d’Angela Merkel, que fa majoria amb l’SPD al Bundestag.

A partir d’aquesta constatació, que és la que compta, podem posar la lupa allà on vulguem, perquè el veredicte de les urnes sempre dóna molt de joc i més en uns comicis com els europeus, on la fortíssima abstenció sempre desvirtua els resultats i “deforma” la realitat sociològica i política. En tot cas, la victòria del vot “possibilista” PPE S&D (que sumen 398 escons en una Eurocambra de 751) es veu mitigada per l’increment de les pulsions radicals a causa dels duríssims estralls que provoca la crisi del capitalisme financer. Fonamentalment, aquest vot de revolta és de dos tipus, com ja passava en vigílies de la II Guerra Mundial:

a. Identitari. Aquí hi hem d’inscriure les espaterrants victòries (pírriques) del Front National de la família Le Pen a França o de la UKIP de Nigel Farage al Regne Unit. Però també del xenòfob Partit Popular Danès o del Fidesz de Víktor Orban a Hongria.

b. Anticapitalista. Destaca, en aquest sentit, la victòria de Syriza a Grècia i el sorprenent resultat que ha obtingut Podemos, del ‘bolivarià’ Pablo Iglesias, a l’Estat espanyol.

Què més ens deixa la lupa sobre el 25-M? Subratllaria el triomf de la socialdemocràcia a Suècia, després d’anys d’hegemonia neoliberal; la contundent victòria de Matteo Renzi a Itàlia i la fi del “berlusconisme”; i la nítida victòria del Partit Socialista Portuguès en un país que ha estat massacrat per la ‘troika’.

Posem la mirada sobre Catalunya. Tres constatacions:

a. En el context de la Unió Europea, Catalunya representa només l’1,5% de la població. Ens creiem sovint el melic del Vell Continent, però som, des de Brussel·les estant, un petit país i, per tant, un petit “problema”.

b. Els resultats del 25-M no afavoreixen ni la consulta del 9-N ni molt menys la suposada independència. El bloc PPE S&D, majoritari a Brussel·les, és totalment contrari al procés sobiranista català, com han dit en campanya Jean-Claude Juncker i Martin Schulz. Els liberals de l’ALDE, on participa CDC, han patit una severa rebregada en el conjunt de la Unió Europea i han perdut 28 escons en aquests comicis, quedant-se amb 71. Per la seva banda, el grup dels Verds/Aliança Lliure Europea, on s’integra ERC, també ha perdut pistonada i es queda amb 55 escons. Curiosament, el PSC (integrat al grup dels S&D) i Unió Democràtica (que forma part del PPE) seran, a escala europea, els partits catalans que més “pintaran” a Brussel·les durant el pròxim quinquenni.

c. Esquerra Republicana és la gran triomfadora de les eleccions europees a Catalunya i el conseller de Presidència, Francesc Homs, ha estat l’artífex d’aquest “sorpasso”. Com pairà CiU aquests resultats, que l’aboquen a perdre les pròximes eleccions municipals en els seus “santuaris” tradicionals? Una reflexió final: Heribert Barrera, el “pare” de l’actual ERC, era més pròxim als postulats identitaris d’un Front National que no a l’esquerra llibertària que encarna, per exemple, José Bové, el líder dels Verds/Aliança Lliure Europea. Com administrarà Oriol Junqueras les “dues ànimes” d’ERC?

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides