La Catalunya esperpèntica

A mesura que anem consumint els dies i les setmanes que ens acosten a la ‘data màgica’ del 9-N veiem com es repeteixen episodis de confrontació nacional/ètnica de baixa intensitat entre independentistes i antiindependentistes. Uns i altres foten pena, perquè s’esforcen per teatralitzar un suposat conflicte que no acaba d’arrencar, per molt que s’hi escarrassin. Més enllà de la dialèctica política, sempre exagerada, ni Espanya està en “guerra” amb Catalunya ni Catalunya està en “guerra” amb Espanya. Com a mínim, en les meves múltiples relacions personals no copso ni un bri de passió per aquesta qüestió mediàticament palpitant: si de cas, una barreja d’avorriment i de curiositat per saber com acabarà tot plegat.

El “Procés de Transició Nacional” ha entrat en una fase esperpèntica. Uns eixelebrats es dediquen a serrar de nit el Pi de les Tres Branques. Uns altres insulten el bon jan d’en Raimon perquè no combrega amb la causa independentista. Uns es dediquen a carregar-se els pals on onegen estelades. Un altre crema la bandera espanyola a l’Ajuntament de Terrassa, mentre un grup de falangistes col·loca una bandera espanyola a l’Ajuntament de Cardedeu. Les seus de diferents partits polítics –de totes les sigles i colors- pateixen reiterats actes de vandalisme, res de nou. I la cirereta: una dona jubilada d’Ullastrell agredeix verbalment i física Pere Navarro, el primer secretari del PSC, perquè –diu- quan era alcalde no tenia prou neta la senyera del balcó de l’Ajuntament (!).

Mirem-nos al mirall. Tot això és ridícul i fa plorar… de riure. Aquests són els estralls –d’un cantó i de l’altre- que provoca la suposada onada sobiranista? Però si els ajuntaments de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) s’arruguen davant dels requeriments postals de la delegada del Govern, María de los Llanos de Luna! La resposta del govern central també és “tremebunda”: es dedica a penjar banderes constitucionals espanyoles més grans en algunes de les seves dependències oficials a Catalunya!

Ni un bri d’èpica, ni un polsim d’heroisme. El “conflicte” Catalunya/Espanya és de pissarrí.., perquè només existeix en la imaginació desbordada d’uns quants caps calents, d’un cantó i de l’altre. Afortunadament, la gran massa anònima passa de totes aquestes cabòries sense cap mena de sentit de la realitat. Des de Presidència de la Generalitat, i per estrictes motius de supervivència política, s’ha inflat un globus… que està ple de forats.

Ni el procés independentista s’enlaira –malgrat les esbojarrades enquestes del CEO– ni l’antiindependentisme qualla en els barris i ciutats del “cinturó roig” perquè, en el dia a dia, tothom ja veu que tot això és un joc d’infants per passar l’estona. Per la independència de Catalunya no hi ha morts ni n’hi haurà. Tampoc no hi haurà independència.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides