Com en els vells manuals trotskistes, els nostres independentistes d’avantguarda no concentren els seu atacs dialèctics i polítics contra els seus “enemics” naturals: els espanyolistes que volen acabar amb l’actual Estat de les autonomies i imposar el castellà com a llengua vehicular a les escoles. No. Els gruix de la seva “artilleria” l’apunten contra els sectors possibilistes que, tot preservant la integritat de l’Estat espanyol, proposen una modificació de la Constitució en clau federal per tal que Catalunya pugui blindar els seus drets/trets diferencials i sentir-se “còmoda”.
Ara, el gran “papus” a desprestigiar i a combratre per l’independentisme rampant és l’anomenada Tercera Via. Aquesta Tercera Via encara no ha perfilat ni explicitat les seves propostes programàtiques concretes. Tot arribarà. Però d’entrada, i com en la llei del Far West, els nostres sobiranistes primer disparen i després pregunten. La tírria i la fòbia que els independentistes tenen a la Tercera Via és patològica. No saben en què consisteix. N’han sentit a parlar, però abans d’entrar en debat ja la maten i l’enterren.
Tots som conscients que la “quarta carlinada” acabarà sense vencedors ni vençuts. Ni guanyarà la independència ni guanyarà l’Espanya “aznarista”. Guanyarà el pacte i “l’abraçada de Bergara”: la Tercera Via. (Com és lògic, d’altra banda, que passi en un país europeu enamorat de la democràcia). Per tant, i tots ho sabem, la Tercera Via és l’única sortida raonable que, més d’hora que tard, s’obrirà fent camí.
Catalunya no només és el Born Centre Cultural. Catalunya, afortunadament, és molt més diversa i plural. Catalunya també és L’Hospitalet, Badalona, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa, Sant Boi, Cornellà, Gavà, Sant Adrià del Besòs, Rubí, Viladecans, Cerdanyola… I, sincerament, la “temperatura independentista” que hi ha en aquestes ciutats i en gran part de la societat catalana és més aviat gèlida.
Els sobiranistes, si són intel·ligents, només tenen una sortida honorable: el pacte amb l’Estat espanyol. L’estratègia frontista del 9-N mena, en canvi, a una “guerra” molt dolorosa que els catalans tenim, d’antuvi, perduda. Aquí ningú es mama el dit. El ‘dret a decidir’ i la ‘consulta’ són eufemismes per dividir i enfrontar la societat catalana en independentistes i antiindependentistes. I què hem de fer els qui, com jo i moltíssims més, no som independentistes ni antiindependentistes?
Per això els sobiranistes ataquen amb fúria la Tercera Via i els qui la propugnen. Perquè saben que aquesta és la solució sensata i que més convé a la immensa majoria de la societat catalana i perquè saben, encara que no ho vulguin admetre, que això és allò que esdevindrà. En comptes de donar-nos cops de pit i cops de cap, per què no agafem un pic i una pala i ens posem a treballar per construir la Tercera Via? L’acabarem abans, serem feliços i menjarem anissos.
