Després del previsible “no” del Congrés dels Diputats a l’acord del Parlament de Catalunya de demanar la transferència de la competència per organitzar referèndums, la sortida més plausible de tot l’embolic sobiranista és la convocatòria d’eleccions. Com més aviat, millor.
Òbviament, aquesta agònica legislatura té altres camins per poder perllongar-se: l’elaboració de la nova Llei de consultes, amb la seva cantada suspensió cautelar per part del Tribunal Constitucional; o bé un trencament del pacte CiU-ERC i la seva substitució per un acord Mas-Navarro centrat en les urgències de l’agenda econòmica i social.
En tot cas, la sensació de desgovern davant els “problemes reals” que afronta la societat catalana és creixent i alarmant. A això hi contribueix, òbviament, la decisió d’ERC de no implicar-se directament en la gestió del dia a dia de la Generalitat i deixar, quan li convé, CiU a l’estacada, com s’ha vist en la controvertida modificació de la llei de BCN World.
Ho ha apuntat el president Artur Mas en l’entrevista a Le Figaro. El desllorigador de l’actual bloqueig polític que pateix Catalunya pot ser la convocatòria d’unes eleccions “plebiscitàries”. El nom no fa la cosa: unes eleccions són sempre unes eleccions i donar la veu al poble és el millor remei quan un govern no rutlla i entra en el descrèdit absolut, com passa, maluradament, amb el de la Generalitat.
Catalunya, sotmesa a un estrés polític in-su-por-ta-ble, necessita una catarsi electoral on –si us plau- es desterrin els eufemismes (“dret a decidir”, “estructures d’Estat”…) i tothom parli clar. Volem votar sense trampes, amb uns programes partidistes nítids i que donin resposta a les qüestions palpitants.
1. Independència, encara que impliqui quedar fora de la UE i de l’euro. Però també:
2. Nacionalització de la banca, per tal que el diner arribi a les pimes i a la gent
3. Nacionalització de les elèctriques i del gas, com passa a França, per tal de garantir unes tarifes ajustades
4. Supressió dels peatges de les autopistes, un cop s’acabin les concessions vigents
5. Foment de l’ensenyament públic, amb la supressió de les subvencions a les escoles privades
6. Renda mínima de subsistència per a totes les persones que s’han quedat sense res
7. Aturada de tots els desnonaments i garantir un habitatge públic per a tots aquells que no tenen sostre
8. Tancament de les centrals nuclears i foment de les energies renovables
9. Separar preventivament de la vida pública tots els polítics que estan imputats, encara que no tinguin sentència ferma
10. Transparència absoluta en totes les despeses que fa l’administració pública, amb especial control de les adjudicacions i de les contractacions
11. Convertir la cura del medi ambient i la sostenibilitat en sectors econòmics emergents
12. Democràcia participativa (Llei de consultes) en l’adopció de decisions estratègiques, per exemple l’organització territorial, amb la supressió de les diputacions provincials
13. Prohibició dels conreus transgènics
14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22…
Volem votar. Necessitem votar. El 9-N, eleccions obertes al Parlament de Catalunya. Artur Mas: “Let us vote!”
