El full de ruta elaborat per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) que s’ha de discutir en la pròxima reunió plenària d’aquesta entitat, el pròxim dia 5 d’abril, ha desfermat un atac d’histèria en els rengles de la ‘Brunete’ mediàtica i en prominents líders del PP i Ciutadans. El diari ABC ha arribat a proposar la il·legalització de l’ANC, mentre que un diari tradicionalment ponderat com El País també ha caigut en el parany de demonitzar aquesta associació. ‘Keep calm‘.
L’Assemblea Nacional ha estat el catalitzador de l’onada independentista que viu el país i el seu èxit més sonat ha estat, fins ara, l’organització de la Via Catalana del passat 11 de setembre. Però, a diferència de l’Assemblea de Catalunya que va funcionar a les acaballes del franquisme i que va ser cabdal en el procés de recuperació de les llibertats democràtiques, l’ANC no és una plataforma on hi conflueixen partits, sindicats i entitats cíviques del territori. L’ANC, presidida per Carme Forcadell, és la suma de milers de voluntats individuals sense cap mena de representativitat col·lectiva per elles mateixes.
Elevar el seu full de ruta a ‘dogma de fe’ és una ingenuïtat que retrata els qui se l’empassen. Fixar la proclamació de la independència el dia de Sant Jordi de l’any que ve, la creació d’una assemblea de diputats i alcaldes que assumeixi la declaració de la independència o l’ocupació dels punts fronterers i de les infraestructures-clau per part de les noves autoritats catalanes l’endemà del “dia I” són, senzillament, propostes escrites en un full en blanc, sense cap més valor ni transcendència. Ja diuen que el paper (o el Word) ho aguanta tot…
Cal llegir el full de ruta de l’ANC tot sencer i destacar que, dues premisses prèvies per fer avançar la independència són que “hi hagi una majoria social de ciutadans que la vulguin” i que “Catalunya aconsegueixi el reconeixement com a estat sobirà per part de la comunitat internacional”. Ni l’una –malgrat les interpretacions esbiaixades de les enquestes del CEO- ni l’altra estan, ara com ara, garantides.
En el mateix sentit, cal lamentar l’atac de paranoia que s’ha desfermat a la cúpula de l’ANC i a les xarxes socials davant els falsos rumors de la seva suposada il·legalització. Malauradament, els extrems es retroalimenten i tots sabem que, en temes de pàtries, excitar els ànims sempre és un mal camí.
