Ucraïna i nosaltres

El moviment independentista català està descol·locat amb la situació que s’està vivint a Ucraïna. El mainstream de l’actual sobiranisme -exemplificat per personatges com Xavier Sala-i-Martin, Pilar Rahola, Ramon Tremosa, Quim Torra, Mikimoto o Jordi Graupera- és liberal-conservador. La seva missió suprema és carregar-se el PSC i, per extensió, ICV-EUiA, el PSOE, Izquierda Unida, la Internacional Socialista, el 15-M i, en general, tot allò que faci pudor de sofre. En principi, doncs, les seves simpaties són innates per Iúlia Timoixenko i els protagonistes de l’Euromaidan de Kíev, que han derrocat el president democràtic, Víktor Ianukóvitx, i l’han obligat a fugir.

Però heus aquí que la situació a Ucraïna és molt més complexa, amb una minoria russòfona fortament implantada a Crimea i a les regions orientals del país. Els eslaus, ja se sap, tenen un caràcter expeditiu i, amb la complicitat i protecció de Moscou, Crimea ha decidit convocar un referèndum per independitzar-se de facto d’Ucraïna el pròxim 30 de març. La Declaració Unilateral d’Independència (DUI) que somien els nostres sobiranistes més abrandats serà, doncs, una realitat a Crimea en les pròximes setmanes.

A qui cal fer costat, es pregunten els nostres independentistes de bona fe? A la Ucraïna de la “revolució taronja”, farcida de feixistes i antisemites, que oprimeix la minoria lingüística russòfona i no dubta a perpetrar un cop d’Estat al carrer per foragitar el president elegit a les urnes? O als secessionistes de Crimea i de les regions orientals ucraïneses, que compten amb el decidit suport de Vladímir Putin, un exoficial del KGB de Leningrad (un “roig”, per tant)?

Ítem més. Quina posició cal adoptar, des de l’independentisme mainstream, en els casos de Transnístria, Ossètia del Sud, Abkhàsia i Nagorno-Karabagh, territoris secessionistes que també han fet una DUI en països de l’òrbita de Washington? El president Artur Mas ha dit, en una entrevista publicada al diari Ara, que “la partida catalana es juga al món”. Ja que la Generalitat vol fer geopolítica, és urgent esbrinar i aclarir de quin cantó estem: si del de la llibertat de les minories nacionals com la catalana (que també inclou Crimea o Sudan del Sud) o del dels interessos estratègics de l’OTAN i dels seus aliats.

Si fem costat a Washington i, per tant a Ucraïna, Catalunya mai no serà independent, tota vegada que l’Estat espanyol forma part de l’OTAN i les relacions militars entre els aliats són indestructibles. Si som conseqüents i donem suport a la DUI de Crimea, ja cal que el president Artur Mas agafi el primer avió cap a Moscou i demani protecció a Vladímir Putin, com ha fet l’informàtic Edward Snowden. No serà el primer president de la Generalitat que ho intenti. Francesc Macià va viatjar l’any 1925 a Moscou per obtenir el suport de la Unió Soviètica a la causa independentista i Lluís Companys va rebre ajuda militar soviètica en l’heroica guerra de Catalunya contra el feixisme.

(Visited 49 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari