Ja fa mesos que des del nucli dur del Partit Popular s’ha dissenyat una agenda molt atapeïda d’actes dels dirigents del Govern espanyol i del PP a Catalunya per contrarestar la iniciativa sobiranista. Dins d’aquest pla d’actuació s’ha d’inscriure la convenció celebrada a Barcelona el cap de setmana passat, amb presència del president de l’Executiu espanyol, Mariano Rajoy.
Alicia Sánchez-Camacho, la líder del PP català, no passa les seves millors hores. Forçada a exercir de guàrdia civil contra el Govern d’Artur Mas, ara ha d’afrontar el cost que té per ella el el cas Método 3, un assumpte d’espionatge que l’ha desestabilitzada els darrers mesos. La Mesa del Parlament de Catalunya ha aprovat majoritàriament la compareixença d’ella i del diputat José Zaragoza, exsecretari d’organització del PSC, aquest 29 de gener, per aclarir la seva participació en els fets de La Camarga. De moment, la presidenta del PP català es nega a assistir-hi, a no ser que es constitueixi una comissió d’investigació que cridi a declarar tots els qui van intervenir en el cas. Per la seva banda, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, ja ha demanat a la dirigent del PP que hi assisteixi, per respecte a la Cambra.
Alícia, tocada
El desembarcament de la plana major del Govern espanyol i de la direcció del PP viscut aquest cap de setmana a Barcelona ha pogut semblar que era un recolzament al lideratge d’Alicia Sánchez Camacho. Però en realitat, la política gironina passa moments durs. L’embolic de Método 3 ha qüestionat el seu estil polític i l’ha deixat en evidència. D’altra banda, tot i una flexibilitat política indiscutible, Alicia s’ha convertit en un dels rostres del “no” al dret a decidir. Dins del PP, són molts els qui posen en dubte que sigui la persona adient per liderar la dreta espanyola a Catalunya.
En els rengles del Partit Popular català apareixen dues figures que han anat conreant un perfil propi i disposen d’una important base de suport. D’una banda, Xavier Garcia Albiol, qui des de l’alcaldia de Badalona ha construït un aparell polític no negligible. Amb un discurs que frega la xenofòbia en el tema de la immigració, Garcia Albiol ha escombrat cap a casa vots de l’extrema dreta, malgrat que ara malda per suavitzar la seva imatge.
D’altra banda, treu el nas amb força Dolors Montserrat, la jove vicepresidenta tercera del Congrés, de la corda dels Fernández Díaz, filla de l’altra Dolors Montserrat, peça clau de l’antiga Alianza Popular per la seva relació amb Manuel Fraga. La filla seria un recanvi ideal pels qui aspiren a un discurs més centrat i menys bel·ligerant. El recolzament del ministre de l’Interior, Jorge Fernández, a Dolors Montserrat Jr. podria ser una de les claus dels propers mesos dins dels populars catalans.
LLEGEIX L’ARTICLE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’AQUESTA SETMANA
