Déu els cria i ells s’ajunten. El passat 16 d’octubre, la premsa seriosa es va fer ressò que la companyia Veremonte, amb la qual opera el mag de les finances Enrique Bañuelos, havia arribat a un acord amb la signatura de private equity Investindustrial, representada per Carlo Umberto Bonomi, pel qual aquesta última s’incorporava al projecte Barcelona World. En concret, s’informava que Investindustrial gestionaria 500 places hoteleres del primer dels sis resorts previstos en els terrenys que La Caixa té al costat de Port Aventura, fet que s’interpretava com un recolzament decisiu a la viabilitat del projecte.
Els veterans de la Borsa de Barcelona es van fregar els ulls en llegir la notícia. Enrique Bañuelos s’associa amb Carlo Umberto Bonomi per fer negocis junts? En la memòria dels inversors encara couen les aventures borsàries que, anys enrere, van liderar aquests dos avesats pirates de les finances, que van deixar milers d’adolorits damnificats que van perdre el que no està escrit seguint el rastre d’aquests flautistes de Hamelín.
la bombolla PICKING PACK
En la Borsa de Barcelona encara cotitza una societat anomenada Service Point (SPS), que actualment es troba en concurs de creditors. Les seves accions valen poc més de 10 cèntims. És l’hereva d’una companyia anomenada Grup Picking Pack (GPP), que en la dècada dels noranta va protagonitzar un dels esclats especulatius més espectaculars que es recorden.
Al capdavant de GPP hi havia l’italià Carlo Umberto Bonomi, descendent d’una estirp milanesa vinculada a episodis tan turbulents com la fallida del Banc Ambrosiano. El seu pare, Carlo Bonomi, s’havia refugiat a Barcelona, on va travar relacions financeres amb Javier de la Rosa que, com és de suposar, van acabar com el rosari de l’aurora, i el seu plançó Carlo Umberto va decidir dedicar-se també al noble art de el pelotazo.
Va comprar el 1995 una petita societat que cotitzava en la Borsa de Barcelona, li va canviar el nom per GPP i va començar a fantasiar amb inversemblants projectes per convertir-se en el líder mundial de la repografia i el material d’oficina. El verb fàcil i la innata capacitat seductora del petit Bonomi li van facilitar la confiança de petits inversors, que van fer pujar les accions de GPP com l’escuma. Es va fer amb Logic Control i Ola Internet i la seva desbordant imaginació no tenia límits, com testifiquen els periòdics de l’època. Volia convertir GPP en «El Corte Inglés de les petites i mitges empreses» i en la principal plataforma espanyola de comerç electrònic.
Al maig de 1998, les accions de GPP van arribar als 29 euros i, durant sis mesos, fins i tot va formar part de l’Ibex 35. No obstant això, dos anys més tard, el castell de cartes aixecat per Carlo Umberto Bonomi va caure estrepitosament.., i el seu visionari fundador va desaparèixer del mapa. Els seus confiats accionistes van constatar, estupefactes, que darrere del bla-bla-bla de l’italià només hi havia fum.
el crac d’astroc
Enrique Bañuelos va començar uns anys més tard que Carlo Umberto Bonomi, però la va fer més grossa. Aquest espavilat advocat de Sagunt es va aprofitar de la laxitud de la Generalitat valenciana per llançar-se a fons en el negoci de l’especulació immobiliària, comptant amb el suport financer de Bancaixa.
Al maig de 2006 va treure a Borsa el 25% de la seva empresa Astroc, a un preu de 6,4 euros l’acció. Al febrer de 2007, les accions van aconseguir els 72 euros. I el 24 d’abril del mateix any es van desplomar, provocant la posterior fallida de la companyia. Igual que Carlo Umberto Bonomi, el fundador d’Astroc és un consumat fabulador, capaç d’imaginar projectes fantàstics i, fet que encara és més meritori, de trobar inversors que posin els seus diners.
En l’estratosfèrica aventura d’Astroc, Bañuelos va ser capaç de entabanar a grans fortunes del país, com Amancio Ortega, Carmen Godia o la família Nozaleda. Abans de fugir al Brasil –on també ha intentat, amb desigual fortuna, protagonitzar arriscats pelotazos borsàtils–, va arribar a ser el principal accionista del Banc Sabadell i a figurar en la llista Forbes dels homes més rics del món.
Ara, Carlo Umberto Bonomi i Enrique Bañuelos reapareixen agafats de la maneta en el projecte Barcelona World. N’hi ha per posar-se a tremolar. A qui estafaran aquesta vegada? De moment, Artur Mas ha fet aprovar en el Parlament de Catalunya una modificació legislativa a la seva mesura perquè els casinos projectats a Vila-seca i Salou passin a tributar tan sols el 10%.
