Site icon El Triangle

L’Ajuntament de Barcelona escomet contra la maçoneria

Títol de la imatge

Títol de la imatge

El més preocupant és que aquesta devastadora malaltia, pertorbadora de les funcions intel·lectuals, s’ha detectat al despatx del regidor de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, càrrec que ostenta actualment Jaume Ciurana, un dels més conspicus «talibans» de CDC.

 

Els efectes d’aquest maligne «virus» ja s’han deixat notar en diversos punts de la Ciutat Comtal, com a la plaça del Rei, en una cantonada de la plaça de Sant Jaume o al Born. L’últim atac s’ha produït al passeig de Sant Joan, concretament al número 26, seu de la venerable Biblioteca Arús. En aquest cas, el «virus» s’ha carregat cinc plaques de marbre que diverses institucions macòniques havien col•locat, anys enrere, en el vestíbul que dóna accés a l’escalinata d’entrada a la biblioteca.

 

Ordres del regidor
Un mail em va alertar dies enrere d’aquest nou atac. Un visitant habitual d’aquest prestigiós arxiu documental i bibliogràfic va adonar-se que les cinc plaques de marbre negre havien desaparegut i em va comunicar la seva estranyesa. Després de les oportunes averiguacions, he pogut constatar que, en un atac d’obnubilació mental provocat per aquest «virus», el regidor Jaume Ciurana -del qual depèn la Biblioteca Arús- havia donat ordres taxatives perquè fossin retirades. Què té Jaume Ciurana contra la maçoneria? És pertinent recordar que, anys enrere, altres coneguts dignataris, com Francisco Franco, Joseph Stalin, Benito Mussolini o Adolf Hitler, van compartir la mateixa paranoia contra els germans de l’esquadra i el compàs que professa el regidor de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona.

Segons sembla, el «virus» de la intolerància i la incultura supina també provoca amnèsia. I és que, per poc que hagi llegit, Jaume Ciurana hauria de saber que els quatre presidents de la Generalitat republicana –Francesc Macià, Lluís Companys, Josep Irla i Josep Tarradellas– eren maçons. Com a maçons eren destacats catalans de la talla de Joan Prim, Francesc Pi i Margall, Estanislau Figueras, Valentí Almirall, Francesc Ferrer i Guàrdia, Víctor Balaguer, Narcís Monturiol, Marcel•lí Domingo, Antoni M. Sbert, Lluís Nicolau d’Olwer… Tots ells identificats amb la causa de la democràcia, el progrés social i el catalanisme.

 

També Baden Powell
Potser el regidor Jaume Ciurana, convergent de la línia dura, considera que els maçons no són suficientment «independentistes» i que són sospitosos de connivència amb els indesitjables socialistes. Però aquí també s’equivoca. La maçoneria és, per essència, liberal i no es decanta per cap partit polític en especial, sempre que aquest defensi els valors de la democràcia, la tolerància i la pau. A més, notables independentistes catalans com Jaume Aiguader –primer alcalde de la Barcelona republicana–, Jaume Compte, Ventura Gassol o Joan Casanovas –que va ser president del Parlament de Catalunya– també eren maçons.

 

Més informació a l’edició en paper del setmanari EL TRIANGLE

Exit mobile version