La secretària general del PP, Dolores de Cospedal, ha clavat un cop de porta de mala manera la proposta mediadora d’Alicia Sánchez-Camacho, que propugna un nou sistema de finançament per a Catalunya, en sintonia amb el pacte fiscal que reclamava Artur Mas durant la passada legislatura o les iniciatives negociadores que, en el mateix sentit, impulsen els poders econòmics catalans, amb la patronal Foment del Treball al capdavant.
Alicia Sánchez-Camacho, que viu de prop la febre independentista que ha calat en part de la societat catalana, vol exercir de bomber i, davant la incomprensió generalitzada de la resta del PP, s’afegeix ara a les tesis que defensava CiU fa dos anys. Però la seva proposta de pacte fiscal –que ella s’encarrega de matisar, sense èxit, a tort i a dret– no només incomoda el carrer Gènova i els poderosos barons territorials del partit.
En el si del mateix PPC, del qual ella és presidenta, també se senten veus contràries a aquest entreguisme als postulats nacionalistes, que la vella guàrdia vidalquadrista del partit sempre ha combatut amb vehemència.
Método 3 entra en les seves vides
Curiosament, Alicia Sánchez-Camacho i Dolores de Cospedal tenen un mateix nexe en comú: Método 3. La primera, perquè va ser protagonista de la gravació que es va fer del seu dinar amb Vicky Álvarez i del consegüent serial judicial que es va desfermar després de la seva difusió i que va acabar amb la detenció de l’exdirector, Francisco Marco, i de tres extreballadors de l’agència de detectius. Posteriorment, la presidenta del PPC va concedir el perdó de l’ofès a Marco, en un intent d’enterrar el cas.
PODEU LLEGIR TOTA LA INFORMACIÓ COMPLETA A L’EDICIÓ EN PAPER DE EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA