“Hem trobat eines per sobreviure a la crisi”

Aquesta inquilina del bloc ocupat de Salt, pendent de desallotjament, adverteix que no d'allà no marxa sense una nova proposta

Acció de la PAH, aquest dijous a la conselleria de Territori, per evitar el desallotjament del bloc de Salt
Acció de la PAH, aquest dijous a la conselleria de Territori, per evitar el desallotjament del bloc de Salt

Com et fas de la PAH?
Un dia pel carrer, després d’haver deixat de pagar la hipoteca, em vaig trobar un paper enganxat en una paret que informava de la PAH de Girona. Deia que hi havia assemblea d’afectats per la hipoteca un cop a la setmana i posava l’hora.

Vau fer alguna acció a la teva oficina?
Sí, un dia vam anar a l’oficina del BBVA i de seguida vam aconseguir la dació en pagament. Va ser una victòria momentània però de seguida em vaig adonar que tampoc servia de massa, perquè jo seguia sense pis on poder viure. Després de la dació en pagament havia de trobar alguna cosa. Havia trucar a totes les portes. A l’oficina d’Habitatge de la Generalitat em van dir que em podien apuntar a una llista però que no hi havia solució. Jo els vaig respondre que m’estaven obligant a ocupar, i el noi de l’oficina em va dir: “intenta que sigui el pis d’un banc”.

Quan ocupeu el bloc de Salt?
Amb la PAH vam veure que era necessària una obra social, perquè ho vivim a diari: molta gent al carrer i molta necessitat. Vam organitzar-nos i ho vam tirar endavant. Al març passat vam ocupar el bloc de Salt.

Com viviu?
Jo he descobert una manera de viure en cooperació amb els meus companys. Vam fer un hort que ens ha donat de menjar durant força temps. Compartim rentadora. Si a algú li falta alguna cosa la resta li ofereix. Les famílies veïnes saben que nosaltres no fem mal a ningú, al contrari.

Com afronteu l’ordre de desallotjament?
Nosaltres no marxem. Ens costarà mantenir-ho però és que no ens ofereixen res més. L’Administració no dóna solució. Demanem dignitat, no caritat. Volem recobrar la dignitat. Es pot, però no hi ha voluntat. Se’ns diu que no hi ha habitatges i que compartim pisos pastera. Però ens oposem a això. És injust que hi hagi tants habitatges buits i que nosaltres estiguem al carrer. Volem que se’ns donin els drets que tenim com a persones.

Desacatareu l’ordre?
Jo del bloc no me’n vaig. No és només un sostre. Hem trobat eines per sobreviure a la crisi. Vivim en cooperativisme. Treballem i vivim de manera autogestionada. És el nostre símbol de lluita.

(Visited 53 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari