La caixa

La comunitat educativa balear està plantejant un pols sense precedents al govern en forma de vaga indefinida. El motiu, la implantació del TIL (Tractament Integral de Llengües), un polèmic decret que acaba amb la immersió lingüística per implantar un model trilingüe. Els partidaris defenen que cal assegurar el coneixement de l’ anglès en una comunitat que viu del turisme. Els detractors asseguren que es tracta d’ una cortina de fum per reduir la presència del català a les aules. Afegeixen que l’ execució del pla és precipitada i que el professorat no disposa de la preparació adequada per a impartir classes en anglès. Certament, el decret estableix que amb un B-2 ja es poden donar classes, per exemple, de matemàtiques. Segons el Marc Comú europeu de Referència per a les Llengües, aquest nivell és considerat un graó per sota del C-1, que constata el Domini Operatiu Eficaç de la llengua en qüestió.

 

Més enllà de la polèmica pedagògica s’ aprecia també un context d’ afartament vers el mode autoritari de governar d’ un José Ramón Bauzá que dos anys i mig després d’ arribar al poder, mostra símptomes d’ ebrietat per excés de majoria absoluta.

 

El TIL fou aprovat via decret llei davant l’ oposició manifesta de bona part de la comunitat educativa. Els principals sindicats van presentar un recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de les Balears. Aquest els va donar la raó suspenent cautelarment l’ aplicació del TIL quan faltava poc més d’ una setmana per a l’ inici del curs. Al govern només li van caldre dues hores per aprovar un altre decret llei urgent que esquivava la sentència. La maniobra jurídica, si be que legal, va acabar d’ encendre els ànims entre el professorat.

 

Durant la primera setmana d’ aturades, i sense entrar en la guerra de xifres, la sensació general és que la protesta està guanyant suport popular. Fins i tot el sindicat ANPE, vinculat al PP, s’ hi va afegir a darrera hora. Pel que fa a la organització del moviment, crida especialment l’ atenció el protagonisme d’ un element que feia temps que havia desaparegut de les protestes socials: la solidaritat econòmica ciutadana articulada al voltant de la caixa de resistència.

 

Les aportacions a aquest compte ja gairebé arriben als 60.000 euros, uns diners amb els que es compensarà els vaguistes, que perden una mitjana de 100 Euros diaris per cada dia de vaga. La idea va sorgir de l’Assemblea de Docents, un ens autogestionat nascut als centres, en paral·lel als sindicats, i que s’ ha erigit en l’ autèntic motor d’ aquesta mobilització. Tant per l´origen assembleari com per l´èxit de la caixa de resistència, aquesta vaga aporta aire fresc a les mobilitzacions socials recents. Trenca, per exemple, amb la idea que la societat ha perdut capacitat d’ organitzar-se solidàriament per plantar cara al poder. I per això és important. Caldrà estar pendents per veure si això te continuïtat o si tot queda en un miratge. Mentre la caixa rebi fons, els professors podran seguir desafiant a un govern que, de moment, segueix enrocat lamentant que “els nens siguin ostatges” del que consideren una “vaga política”. Curiosa, per cert, aquesta manera de desacreditar tenint en compte que ve de boca de polítics.

(Visited 29 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari