El passat 12 de setembre, el dia després de la Diada, vaig estar a Cadis per motius professionals. L’advocat contrari és un company de Madrid, company que, per l’assumpte que portem, diria i certificaria que es comporta com un home prudent…
I vet aquí que acabarem parlant de la Diada. I vet aquí, que ambdós parlarem sincerament, sense embuts.
Jo li vaig fer saber els meus molts dubtes sobre el que podria passar. Ell ho va tenir molt clar: “este es un tema jurídico, de infracción legal, y que se arregla enviando a la Guardia Civil, y deteniendo a Mas y a cuatro más… Y si quieren sangre… Pues que la haya”.
Jo vaig voler enraonar amb ell… Però va ser impossible; tancat com una ostra… Fins i tot li vaig dir que el pobre Mas és ara, només, un actor de repartiment… que el protagonisme el té la societat civil. Però res.
No era la primera vegada que em passava. Em va recordar un dinar, més o menys en el moment en què Pujol donava suport a un agonitzant Felipe González, en què el també advocat em va dir molt seriosament “catalán, acuérdate de Sarajevo” atorgant-se als espanyols el paper dels serbis.
I ho enllaço amb la noticia que el diari El Mundo va publicar, la primera, de l’atac a la llibreria Blanquerna a Madrid, Les opinions al text de la notícia dels centenars de lectors feien senzillament por, per suposat, justificant l’agressió.
En acabar la vista, em vaig quedar xerrant amb el guàrdia civil de l’entrada, i em va explicar que va estar destinat a la província de Tarragona uns anys; em va comentar la sorpresa i admiració per la pacífica via catalana i els seus organitzadors. En comentar-li la conversa que havia tingut amb el company advocat, senzillament va comentar: “la Guardia Civil somos policías; no estamos ya para guerras coloniales… Lo que pasa es que en Madrid, aún no se han enterado”.
Així ens veuen, des de Madrid… però també des de la resta d’Espanya. I poc hi podem fer… Continuen pensant en clau de la guerra colonial. Som com “negrets”, que si ens revoltem, vindran la legión i los regulares, detindran els nostres caps i ens donaran un escarment.
No era Azaña qui deia que “a Barcelona hay que bombardearla cada 50 años”?… Crec que es pensen que ja toca…
PS: Escric aquestes notes en el moment en què acabo de saber que, a Catalunya, “l’unionisme” acaba de trencar a la baixa el sostre del 20%, segons el resultat de les primeres enquestes a peu de carrer que m’han fet arribar
