Jo he mamat el pujolisme convergent. Bona part de la meva família ho és, els estimo i m’hi entenc sense cap mena de problema. Però els planyo: ser convergent és, sens dubte, un dels exercicis polítics més difícils i dolorosos que hi ha. És el “coitus interruptus” permanent.
Les declaracions del president de la Generalitat a Mònica Terribas (la ‘morterada’ que cobra de Catalunya Ràdio és indecent, atesa la pobra qualitat del seu programa) han estat com un gerro d’aigua freda per a la parròquia sobiranista, i això a sis dies de la Via Catalana! Per molt que els exègetes periodístics de Palau diguin que no volia dir allò que tots hem entès, Artur Mas ens ha deixat dit, en aquest inici de curs polític:
1. No hi haurà consulta independentista a l’any 2014
2. Exhaurirà el seu mandat fins al 2016 amb la pastanaga d’unes eleccions plebiscitàries. Però hem de tenir en compte que abans, al 2015, hi haurà eleccions generals espanyoles que, com és previsible, enterraran la majoria absoluta del PP i obriran un ampli ventall de pactes on CiU, sens dubte, voldrà ser-hi per sucar-hi
Ja vaig dir en l’anterior article publicat en aquest diari que, com que no sóc independentista, no aniré a la Via Catalana d’aquest Onze de Setembre. Però és que si fos independentista, tampoc no hi aniria, després de l’enredada monumental –altrament dita traïció- que acaba de verbalitzar el president Mas.
Com s’han de sentir els milers de persones que han comprat la samarreta groga a 12 euros –i, tal vegada, el sarró amb la beguda energètica Desperta ferro! que comercialitza l’espavilat de’n Ramon Carner, president del Cercle Català de Negocis- després de l’ensarronada que els ha fet el president de la Generalitat? De què serveix tot l’enorme esforç de fer la Via Catalana si que l’ha de beneir dóna l’esquena als animosos participants?
Després de l’entrevista a Catalunya Ràdio i de l’article d’intoxicació “a mida” publicat des de Madrid per la revista ‘Tiempo’ –la família Asensio està eternament agraïda a Jordi Pujol i a “la Caixa” i, per tant, sempre farà el que li manin- tota l’èpica política de la Via Catalana se’n va en orris. Manifestar-se per a què? Per recolzar, amb una sardana de 400 quilòmetres, l’anunciada entesa entre CiU i PP, formalitzada en la reunió “secreta” d’Artur Mas i Mariano Rajoy del passat 29 d’agost?
Ajudaré els turmentats i decebuts sobiranistes a desencriptar la traïció del president de la Generalitat:
1. Convergència i Unió són així i és això, la versió moderna de la Lliga Regionalista, amb Francesc Cambó sufragant el cop d’Estat del general Franco: “España, antes rota que roja” (els feixistes ho deien a l’inrevés, però en el fons volien dir el mateix)
2. A canvi de posposar “ad calendas graecas” el referèndum secessionista, de ben segur que les famílies Mas i Pujol no hauran de patir noves escomeses de la UDEF de Jorge Fernández Díaz per pròxims i remots paradisos fiscals
Qui surt amb el cul a l’aire d’aquest cop de timó d’Artur Mas és el bon jan d’Oriol Junqueras. A Palau li han afaitat la barba i sembla que encara no se n’ha adonat. Si fos tan bon historiador com presumeix, sabria que el seu partit, Esquerra Republicana de Catalunya, va néixer com a contraposició al fastigós pactisme dretanós de la Lliga Regionalista. “Visca Macià, mori Cambó!”, cridava la gent el dia de la proclamació de la II República. Avui i ara, el talent polític del batlle de Sant Vicenç dels Horts ha convertit ERC en la branca adulta de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC).
Havíem salpat cap a Icària… i ens hem quedat a Cambrils on, com en tants d’altres municipis de Catalunya, CiU hi governa en coalició amb el PP.
