Hi ha desnutrició infantil a Catalunya?
Quan parlem d’aquest tema, sempre m’agrada dir que a la Creu Roja, a l’observatori de vulnerabilitat, observem la situació dels nostres usuaris. És a dir, no estem parlant d’un col·lectiu o població general, per tant seria molt agosarat dir si hi ha desnutrició o no a Catalunya. Nosaltres ens basem en les dades dels nostres estudis, on sí detectem que comencem a tenir problemes pel que fa a l’alimentació saludable dels infants. Nens que viuen en situacions familiars on no hi ha diners per assumir despeses bàsiques, com la vivenda o el material escolar, un dels problemes és l’alimentació. Per tant, no sé si es podria dir que hi ha desnutrició a Catalunya, però sí que en els col·lectius que atén la Creu Roja hi ha nens als quals s’ha de poder garantir-los una alimentació saludable.
Com treballa la Creu Roja amb aquests nens?
Bàsicament en dos vies. Les ajudes directes per l’alimentació i les indirectes. Si nosaltres ajudem a una família amb un kit d’alimentació bàsic o d’higiene personal, són diners que aquesta família podrà destinar a allò que tingui més prioritat, com pagar la hipoteca, el lloguer del pis o contribuir a una alimentació saludable. Paral•lelament, Creu Roja va engegant projectes, com el d’aquest estiu destinat a l’alimentació infantil, per garantir que aquells nens que durant el curs han gaudit d’una beca menjador a l’escola, als mesos d’estiu tinguin garantida aquesta alimentació saludable al dia. Aquest estiu s’ha pogut ajudar a 1.100 nens.
Considereu que és una feina que us correspon a vosaltres o hauria de ser l’administració qui donés solució a aquestos problemes?
Aquesta és una pregunta històrica. La Creu Roja va allà on identifica un problema. Sempre que la Creu Roja fa algun tipus d’ajuda, està clar que és perquè no arriba l’administració pública. En un moment com el d’ara de crisi, no es pot dir que l’administració no fa res. Fa molt i segurament molt més del que es veu, però no dóna a l’abast. Això no vol dir que ens hàgim de callar els problemes que hi ha. Nosaltres diem a tot arreu el que està passant. Això sí, ens encantaria desaparèixer. Hi ha un missatge molt clar: tant de bo no existís la Creu Roja. Però, malauradament, existim, i no només la Creu Roja, també altres entitats que intenten en moments així pal·liar el problema, que no només és culpa de l’administració pública, perquè el principal problema és que no hi ha feina i part de culpa en tenen les empreses.
En general, quin és el perfil de persones que ateneu?
El perfil tipus, que ha variat molt poc al llarg dels estudis, si traiem les persones grans, són persones de 40-50 anys amb càrregues familiars, el problema de les quals no és només que ara no tenen feina, també ho són les dificultats que tindran per trobar-ne un quan es reactivi el mercat laboral, perquè arrossegaran deutes econòmics i tindran molt complicat reincorporar-se al mercat laboral. També hem registrat un augment de famílies monoparentals. I el tema de la gent gran, que no els deixem de banda i que continuen sent una de les nostres prioritats.
Acostumem a fer una pregunta oberta als estudis sobre que necessita la gent i la majoria respon que feina. Un dels temes importantíssims és la reactivació del mercat laboral. La gent t’ho diu, el que volen és una feina per tornar a ser autònoms per tenir les seves despeses cobertes.
