Ara s’ha tornat petonera. Quan la ministra d’Ocupació compareix davant els mitjans amb la seva mirada triomfant al costat de la Vicepresidenta del Govern, fa petons castament a tort i a dret a tots els coneguts del PP que es creuen en el seu camí. Les seves aparicions tenen sempre el mateix objecte. Anunciar l’aparició en el BOE d’un nou lliurament de la reforma laboral ‘en diferit’ que, segons va afirmar en el seu moment, li va inspirar la Verge del Rocío. Rajoy va nomenar Fátima Báñez ministra d’Ocupació i Seguretat Social perquè es carregués d’un cop de ploma les dues institucions. Els seus mèrits per ocupar el delicat lloc de botxí encarregat d’eradicar tota la legislació laboral conquistada per la classe obrera fins al dia en què va ocupar el càrrec van ser, d’una part, el seu desconeixement de les lleis de la jurisdicció del treball i, d’una altra, el seu títol de llicenciada en dret i econòmiques. No obstant això Fátima Báñez no va exercir mai d’advocada. Va assessorar, això si, a la seva família, una família d’especuladors andalusos propietaris de diverses empreses que -es va saber en 2012- pagaven amb retard els salaris als seus empleats i no satisfeien les quotes obreres a la Seguretat Social l’import de la qual, pel que sembla, mantenien com un tresor en els seus baguls.
La Verge se li va aparèixer per primera vegada a principis de juny de 2013. Fátima no va tenir pudor algun a comunicar-s’ho als periodistes. Ho va fer en una roda de premsa que va celebrar a Huelva dies després. ‘Em sento molt emocionada pel regal que ens ha fet la Verge del Rocío, aliada privilegiada i ambaixadora universal de Huelva, mostrant-nos el camí de la sortida de la crisi i el de la recerca del benestar ciutadà. Estic emocionada -va afegir- perquè no m’ho esperava, encara que de la Verge un capot sempre arriba‘. El poble no va entendre les belles i devotes paraules de Fátima Báñez. Per a la ciutadania no tenien cap sentit. Els espanyolets de a peu que encara conservaven els seus llocs de treball subsistien amb salaris de misèria. Ja eren molts els indigents -antics empleats- que recollien desaprofitaments en els contenidors d’escombraries.
La reforma laboral havia provocat els acomiadaments de milers i milers de treballadors privant a moltíssimes persones dels recursos necessaris per a subsistir. Més de dos milions i mig de ciutadans -antics empleats de grans societats i fins i tot funcionaris- vivien sense cap subsidi en la pobresa més absoluta recollint per sadollar la gana de les seves famílies les restes de menjar caducat de restaurants o centres comercials. La resta d’aturats, els que si cobraven l’atur, subsistien gràcies a la solidaritat dels seus familiars i amics. Els desnonaments instats pels bancs dels habitatges d’aquests nous marginats de la societat es produïen dia a dia, el que obligava a les seves víctimes, inclosos els nens i els ancians, a malviure al carrer. L’estafa de les preferents seguia sense resoldre’s. Finalment, es van imposar unes taxes judicials injustes i desproporcionades per impedir que els treballadors acudissin en súplica a les altes instàncies judicials del treball i per privar els ciutadans en general de la defensa dels seus drets.
A partir de llavors cada aparició de la Ministra Báñez constituïa un recés de pau per al PP. La Verge del Rocío a qui Fátima havia deixat d’esmentar per salvaguardar-la de les blasfemes dels rojos, separatistes i judeo-maçònics que eren molts, va realitzar més d’un miracle. Igual que el que va efectuar el seu fill multiplicant pans i peixos, va optar per dividir els contractes de treball dels treballadors. La seva profeta, Fátima Báñez, enmig de les aclamacions de la patronal, va anunciar al Congrés que els models dels contractes laborals existents passarien de ser 41 a 5. Però el seu major triomf va ser la presentació d’un libel enquadernat en blau titulat: ‘Informe de l’avaluació de l’impacte de la reforma laboral’.
Ho va fer sense deixar de mostrar generosament el seu somriure il·luminat per la fe. El contingut de la fal·laç bona nova per als seus acòlits va constituir un nou bany d’aigua freda per al sentit comú. Afirma que la reforma ha evitat la destrucció de 225.800 llocs de treball quan en realitat ha destruït 649.400 ocupacions i que 700.000 joves van tenir una oportunitat d’ocupació gràcies al seu ministeri sent la realitat molt altra: la taxa d’atur juvenil es troba en un 56,1%. I així els podria anar citant prodigis fins a la infinitud. Però la major de les seves malapteses -aquesta per la seva magnitud s’ha convertit en abús- ha estat l’engegada del servei de denúncies anònimes a través d’internet en l’àmbit laboral. No podia ser d’una altra manera perquè la delació ha estat sempre la mà dreta dels règims feixistes.
Durant la dictadura franquista l’exercici continuat i secret de la delació va ser l’aspecte més escandalós i sòrdid del règim. Entre 1939 i 1945, solament a Catalunya, es van instruir 70.000 processos militars deguts a la delació que van portar a l’afusellament o al garrot a 3.385 persones. L’article 8è de la Llei de Depuració de Funcionaris de 1939 obligava a denunciar als “esquerrans més destacats del seu departament i a manifestar quant sabessin de l’actuació dels mateixos”. Els principals delators eren germans de sang o clergues que ho feien a través d’informacions obtingudes en el confessionari. Un dels grans confidents, segons afirma Enric Canals en el seu llibre ‘Delators, La justícia de Franco’, va ser Camilo José Cela. Aquest il·lustre censor i apassionat ‘xivato’, es va dirigir a través d’una carta al Comissari General d’Investigació i Vigilància -la missiva es conserva en una de les prestatgeries de l’Ajuntament de Sukela- oferint-se per exercir aquest ofici roí i abjecte ‘prestant dades sobre persones i conductes que poguessin ser-li d’utilitat‘.
Les xarxes socials i algunes televisions s’han tirat a sobre de la ministra de la Verge del Rocío. L’Associació Nacional per a la Defensa Efectiva del Treballador l’ha denunciat davant la Fiscalia. CCOO ha rebutjat davant del Govern la delació proposada pel seu Departament. Per la meva banda vaig a ser més generós amb la beata Fátima. Li suggereixo, tan sol que faci vots de castedat, pobresa i obediència i es retiri a un convent de clausura.
