L’informe sobre malnutrició infantil ha generat força polèmica. Alguna de les respostes a l’informe l’han molestat especialment?
Crec que és una controvèrsia legítima per part dels que s’han expressat, jo crec que hi ha algunes opinions que era d’esperar que intentessin generar, sobredimensionar i donar un enfocament unilateral al tema. Com per exemple, la polèmica dels que han volgut afirmar que el Síndic està parlant de gana i de desnutrició quan justament es diu categòricament que no n’hi ha, excepte en els casos que senyala l’Institut Català de la Salut (ICS). Jo crec que també alguns potser han pretès desviar l’atenció sobre el problema real, que és la malnutrició infantil a Catalunya, i no la desnutrició o la gana, ni ho és tampoc la discussió estadística sobre els mètodes d’investigació.
CiU ha dit que ha creat alarmisme i demagògia i el PP ha insinuat que la data de la presentació de l’informe ha seguit l’estratègia d’algun partit…
Jo no he sentit a ningú des del 5 d’agost que negués la premissa major de l’informe, excepte aquest dijous, amb una relativa sorpresa per part meva, per part de la portaveu de la majoria del Govern (la diputada de CiU, Meritxell Borràs). Una valoració que a més es distancia de les actituds que ha tingut des del president de la Generalitat fins els consellers que han entrat en la matèria de les qüestions plantejades. I he donat exemples concrets de com treballo amb la conselleria d’Ensenyament o amb la de Benestar Social i Família i d’una forma fluida, cadascú des de les seves posicions, però tocant el problema real. Fins aquest moment cap dels portaveus oficials del grup parlamentari ni del Govern, ningú, havia negat la major. El que ha dit el Partit Popular (PP), que després ha rectificat, és com si el calendari de l’informe tingués alguna intencionalitat, quan és a l’inrevés. Al Parlament van molt endarrerits en discutir informes de diversos llocs i en concret del Síndic. Per què aquest dijous CiU ha adoptat aquesta posició? No ho sé, caldria preguntar-ho a ells. Jo continuo amb una relació de molta fluïdesa i de treball, cadascú des de la seva posició, amb les conselleries.
Considera una falta de respecte que els consellers d’Economia, Benestar Social, i Ensenyament i no hagin comparegut al Parlament per valorar l’informe?
Jo vaig demanar la compareixença del Síndic quan vaig veure que hi havia aquesta controvèrsia. Crec que tenen més dies i ja n’han tingut també com per fer comparèixer a qui els hi sembli oportú, i quan més s’entri en matèria, doncs millor. No és un problema de respecte, és un problema de solucions. Independentment del debat sobre malnutrició, característiques, abast, mapa, etcètera, el més important és discutir sobre polítiques públiques, que per això hi ha el Parlament i el Govern. El que semblaria una manca de respecte és que el Parlament o el Govern intentés evitar la discussió d’aquestes polítiques públiques i espero que es produeixi aviat i que rectifiquin en aquells aspectes que tenen dèficits seriosos.
Hi ha algun partit interessat en negar que la malnutrició infantil és un problema real?
Jo creia que no, perquè el propi Govern adopta i acorda programes per combatre la malnutrició. Seria un absurd que un Govern que en les seves darreres reunions ha acordat programes que són mesures contra la malnutrició infantil per combatre-la, si la negués llavors seria un exercici absurd. Ara, com que la majoria parlamentària de CiU s’ha pronunciat de la manera que s’ha pronunciat m’agradaria saber quin tripijoc hi ha dins del grup parlamentari com perquè hagin entrat en aquesta dinàmica i potser volen culminar una certa maniobra de manca de respecte de cara a la proposta del Síndic. El Síndic no ha dit res més que coses que venen dient altres entitats socials i que sortien progressivament en informes del Síndic, però cobra més importància que ho digui el Síndic perquè és un òrgan estatutari. Home, no anem a matar el missatger! Entrem en matèria no tan per discutir si la malnutrició és un punt amunt o un punt avall, si no per veure com la podem minvar i reduir, i quines polítiques podem redreçar. Es fan polítiques, però com que no arriben hem de mirar que cal fer, com podem millorar-ho.
Creu que el seu passat com a dirigent d’Iniciativa aixeca suspicàcies en CiU?
La gent que tingui una visió molt curta de mires, totes, però la gent que tingui una mica de perspectiva veurà que el Síndic ha tractat amb la mateixa mesura a consellers d’un color o d’un altre. Felip Puig quan era conseller d’Interior es va queixar del que dius, que la crítica que vaig llençar sobre l’actuació desproporcionada dels Mossos a la plaça Catalunya no l’havia fet amb el Joan Saura quan també era conseller d’Interior. Estava ignorant o amagant que quan Saura era conseller d’Interior jo vaig fer una resolució molt dura contra l’actuació dels Mossos i sobre el seu ús desproporcionat de la força en el desallotjament del rectorat de la Universitat de Barcelona en els anomenats afers de Bolonya. Les proves estan en els fets, i els fets demostren que ens hem comportat igual amb les mateixes mesures passi el que passi. A més, tinc dos mandats, i el segon se’m proposa per unanimitat dels grups parlamentaris Alguna cosa hauran vist en el primer mandat, que ve d’una proposta inicial de Jordi Pujol, que en el segon mandat em fan confiança tots. Per tant, han vist que hi ha un tracte i una voluntat d’equitat i objectivitat.
