Malgrat que la legislació sobre Protecció de dades exigeix una destrucció adient perquè dades personals i privades no acabin en mans de tercers, els casos de documents confidencials trobats al carrer o a les escombraries es repeteix periòdicament. El cas desvetllat aquest dimarts per EL TRIANGLE, que ha descobert milers de documents que contenen dades referides a persones que han efectuat gestions a la Prefectura de Trànsit de Barcelona, no és pas únic. Aquest és un resum d’alguns exemples sonats dels últims anys.
L’any 2011, un equip de detectius contractat per NAID, una associació internacional d’empreses dedicades a la destrucció legal de documents confidencials, va desplegar una investigació a diverses ciutats espanyoles i va concloure que el 75% de les entitats bancàries observades i la meitat dels centres mèdics havien llençat fitxers a les escombraries de manera irregular. S’hi van trobar des de llistats de morosos a resultats d’analítiques mèdiques.
Dos anys abans, Vitalicio Seguros va ser multada amb 6.000 euros després que un empleat llancés milers de documents confidencials a un contenidor de reciclatge de paper de Sevilla. Als arxius trobats hi figuraven noms d’agents de l’asseguradora i els seus clients.
El BBVA també va ser multat amb 60.000 euros l’any 2008 per “conducta negligent” per abandonar centenars de documents confidencials en un solar proper al polígon industrial de San Cristóbal de Valladolid. Els arxius contenien dades personals i financeres dels clients del banc, que en va culpar l’empresa de neteja.
I no només a Espanya s’han donat casos d’aquesta mena. Al març passat, el ministre d’Empresa del Regne Unit, Vince Cable, es va haver de disculpar després que apareguessin a la brossa documents confidencials que incloïen correspondència seva amb altres ministres, així com cartes dels seus electors.
