Amb el dèficit imposat a Catalunya temeu que el Govern de la Generalitat apliqui encara més retallades sanitàries?
Temem que ho apliqui, però pensem que no hauria de fer. La situació de la sanitat catalana es prou complicada com per no afegir-hi cap retallada addicional. Si s’ha de retallar en alguna cosa és en corrupció. L’únic lloc on hi ha marge per les retallades és en l’àmbit de la corrupció i en l’àmbit de la hipertrofia administrativa i en l’estructura feixuga que té la sanitat catalana.
El Govern de CiU està privatitzant la sanitat pública?
No penso que el principal problema sigui que el Govern català vulgui privatitzar, a diferència d’altres comunitats autònomes on governa el Partit Popular i aquesta tendència és claríssima. Aquí només hem tingut la introducció d’una empresa de productes de neteja i vigilància al CAP de l’Escala (Alt Empordà), i això després s’ha reconduït, i no hi ha més antecedents al respecte. El que sí passa és que l’estructura actual és molt feixuga. El Tribunal de Comptes va fer un estudi el 24 de març de 2011, que era un informe de fiscalització, que exposava que el 56,3% de la despesa consolidada dels pressupostos de la Generalitat es gestionava mitjançant 61 empreses públiques. Això és kafkià. En el món de la sanitat hi ha 7 empreses públiques i totes elles fan el mateix que l’Institut Català de la Salut (ICS). Entenem que hi hauria d’haver una única empresa pública i no aquest grapat d’empreses que fa el mateix en diversos llocs. Tot això hauria de simplificar-se.
Aquesta magnitud d’empreses públiques serveix per col·locar a persones ‘amigues’ del Govern de torn?
Això respon a dues coses. Una es deu a això, certament, perquè el món de la sanitat, tenint en compte que és la partida mes gran de la Generalitat, és un bon lloc per col·locar gent des del món de la gestió, però també perquè s’ha creat des de la Generalitat aquestes 61 empreses públiques. S’han creat més de 1.100 empreses de caire municipal per defugir dels controls del que és el dret administratiu, que és un dret molt controlat i vigilat, i fer anar cèntims públics pel dret mercantil i pel dret civil. Això ha relaxat molt el tema dels controls i ens ha portat a les conseqüències que tots coneixem.
La comissió d’investigació sobre l’àmbit sanitari ha servit per alguna cosa?
Nosaltres no teníem massa esperança de que s’aclarís gran cosa. Per la pròpia història del Parlament les comissions d’investigació no han aclarit mai gran cosa. L’esperança la tenim dipositada en els tribunals, però això és un tema molt lent. La dificultat que tenim és que és un tema extraordinàriament lent i haurem d’esperar.
Noms com els de Josep Prat, Ramon Bagó i Carles Munté, entre d’altres, són perjudicials per a la sanitat i pel col·lectiu sanitari?
Nosaltres no ens volem manifestar fins que no hi hagi una sentència ferma al respecte pel que fa a noms concrets. Ara bé, sí que volem denunciar que hi ha una estructura molt complexa feta durant el darrer quart de segle que possibilita que hi hagi aquestes histories. A la comissió d’investigació de l’àmbit sanitari sí que ha sortit una cosa positiva, que si s’acaba materialitzant serà un avenç, com és el compromís de fer públic els sous dels càrrecs i assessors d’empreses públiques i consorcis. Si això és cert, que costa una mica de creure que ho sigui, serà un gran avenç. Com ho serà que s’instauri un reglament de comportament ètic de contractacions d’alts càrrecs, tal com s’ha compromès el conseller Boi Ruiz, per evitar que surtin de l’Administració pública per entrar a l’empresa privada sense un temps prudencial per evitar una incompatibilitat.
Com definiries la situació de l’Hospital Sant Pau, que té dèficit a la fundació de la gestió i grans beneficis a la Fundació del Patrimoni.
Aquesta situació neix del mateix, de la voluntat d’intentar salvaguardar el patrimoni que té Sant Pau, que són aportacions que ha fet la gent en agraïment a l’assistència que ha rebut. A base d’anys ha arribat a acumular un patrimoni extraordinari, i la manera de salvaguardar-lo de possibles deutes que tingui contret l’Hospital de Sant Pau és diferenciant l’entitat de gestió -que és la que té els deutes i assumeix la responsabilitat de fer front a les despeses-, mentre la patrimonial només gestiona el propi patrimoni. Potser en els seus inicis la intenció era bona, però en el context actual fa que hagi d’estar molt vigilat tot això. Són situacions que l’informe de fiscalització del Tribunal de Comptes del 2011 ja ho criticava. Això es va intentar corregir amb el decret llei del 2010 del conseller Antoni Castells, però que no es va arribar a aplicar mai. Entenem que s’ha de corregir ja. No es poden fer noves retallades sense abordar el malbaratament que representa aquesta superestructura tan hipertrofiada i que consumeix tants recursos que haurien d’anar a parar a l’assistència sanitària.
