Catalunya, el país de la corrupció

Per informacions i confidències que m’arriben, constato que la corrupció segueix campant actualment a la Generalitat de Catalunya i a les principals institucions del país (diputacions i ajuntaments) com en els « millors » temps del pujolisme. És cert que les penúries pressupostàries limiten el volum de la « mordida », però els vicis que, des de fa anys i panys, corquen l’administració catalana es reprodueixen, amb total impunitat, sota el mandat del president Artur Mas.

Les mateixes empreses de sempre s’emporten la majoria dels contractes públics. Hi ha constància que els concursos i les subhastes són sistemàticament manipulats per afavorir el grapat d’empresaris del règim. Les subvencions van a parar a les butxaques dels « amiguets » del poder. L’endollisme de familiars, parents i militants de CiU continua pervertint, com si res, el feixuc organigrama administratiu. La « mordida » -ja sigui del 3%, del 10% o del 20%- és més vigent que mai. Llegir el DOGC és llegir el catàleg de la corrupció.

Jo era dels que creia que l’únic efecte beneficiós de la crisi seria que, en aquests temps de maltempsada, els recursos públics serien gestionats amb criteris de rigor, transparència i eficàcia. Innocent de mi, pensava que l’esclat de casos de corrupció –« cas Bárcenas », « cas Palau de la Música », « cas Urdangarin »…- ens immunitzaria per sempre més d’aquest càncer de la democràcia.

Però no : m’oblidava que Catalunya « is different ». Aquí la corrupció està més arrelada que enlloc. Forma part de l’ADN del nacionalisme, tal i com passa a països sobrevinguts independents, com ara Montenegro o Kosovo, on la bandera ho tapa i ho justifica tot. L’administració de CiU –que ha esdevingut hegemònica a la Generalitat, a les quatre diputacions i als principals ajuntaments catalans- ha degenerat en una estructura mafiosa, sense control parlamentari, que ho empastifa tot.

Oriol Junqueras és còmplice d’aquest desgavell putrefacte. Renunciant a assumir la seva tasca com a primer partit de l’oposició, ERC està encobrint, per activa o per passiva, totes les barrabassades que, dia a dia, s’estan perpetrant des de l’administració convergent. La insòlita manca de Pressupostos de la Generalitat fa que els diners públics s’estiguin manegant d’una manera absolutament arbitrària i discrecional, produïnt-se una situació de descontrol democràtic sense parió a la Unió Europea.

Però aquest desgovern pressupostari és fictici. En realitat, és una estratègia ideada i executada per la trama mafiosa que s’ha apoderat de les principals institucions del país per fer i desfer com li rota. Han engalipat ERC amb una pel·lícula d’indis ; hipnotitzats, els independentistes els garanteixen l’estabilitat parlamentària… i, mentrestant, la Generalitat continua sent una « cova de lladres », com en els vells temps del pujolisme.

Exigeixo una auditoria de totes les adjudicacions públiques que s’han fet a Catalunya a l’any 2013 i de tots els càrrecs de confiança que han estat nomenats en els últims mesos. Exigeixo que Catalunya tingui, com qualsevol país democràtic, uns pressupostos d’ingressos i de despeses que puguin ser debatuts i contrastats. Exigeixo que s’acabin les subvencions arbitràries. Exigeixo que, d’una vegada i per sempre, la corrupció, l’amiguisme i l’endollisme siguin eradicats del meu país.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides