Sols davant del perill

Aquesta setmana passada, EL TRIANGLE ha estat en boca de tothom. D’una banda, perquè dimarts vam reproduir al nostre web el contingut íntegre de la conversa de La Camarga entre Alicia Sánchez-Camacho i Vicky Álvarez. D’una altra, perquè el jutjat núm. 14 de Barcelona ens va requerir, divendres a la tarda, per tal que retiréssim aquest document de la xarxa. Durant les 67 hores que l’enregistrament de la conversa va estar penjat a la nostra pàgina, més de 80.000 internautes van poder consultar aquest document sonor, d’indubtable valor periodístic i polític.

Considero que hem acomplert amb el nostre deure de servir l’interès públic. Des del començament de tot l’afer de Método 3, la presidenta del PPC, Alicia Sánchez-Camacho, ha intentat impedir, de totes totes, que sortís a la llum l’enregistrament del seu dinar amb l’examant de Jordi Pujol Jr. Primer, presentant sengles denúncies civil i penal als jutjats de Barcelona. Després, signant un macarrònic acord amb el liquidador de Método 3 per tal d’arxivar aquests dos procediments, document que –com vam explicar en l’edició de la setmana passada- és paper mullat.

Per què Alicia Sánchez-Camacho ha muntat tot aquest numeret? Doncs per intentar amagar allò que és una evidència: que la dirigent popular era còmplice d’aquesta operació i sabia, des del primer moment, que el dinar del reservat de La Camarga estava sent enregistrat per part dels detectius de Método 3.

En la llarga història d’EL TRIANGLE, el cas Sánchez-Camacho té un paral·lelisme amb el cas Cullell, l’exconseller de Política Territorial de la Generalitat de qui vam reproduir unes converses telefòniques fa uns anys que demostraven la seva implicació directa en un afer de corrupció urbanística al municipi de Sant Pere de Torelló. Josep Maria Cullell va haver de dimitir a causa d’aquell escàndol, però EL TRIANGLE va ser condemnat pel Tribunal Suprem.

Avui, com aleshores, es repeteixen les circumstàncies. Els lectors i l’opinió pública ens segueixen i ens agraeixen la nostra valentia periodística per posar al descobert les misèries i les martingales d’alguns representants de la classe política. Però, alhora, la resta de grans mitjans de comunicació ens fan el buit més clamorós: ni es fan ressò de la informació, si ho fan no ens esmenten i quan rebem les represàlies ho silencien o arronsen les espatlles.

EL TRIANGLE ha estat sempre un mitjà de comunicació solidari amb la professió periodística i hem fet de la lluita contra la censura i la repressió la nostra bandera. Ho hem demostrat manta vegades i ho continuarem fent. Però no puc amagar la meva decepció davant la manca de companyonia i solidaritat quan, com passa ara, és EL TRIANGLE qui se la juga i rep les garrotades. Malgrat tot, jo continuo creient en la força transformadora del periodisme i aquest mitjà de comunicació que dirigeixo serà sempre sensible i solidari amb les víctimes dels atacs contra la llibertat d’informació. Canya i endavant!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides