Veure per creure. Narcís Serra ha tastat la medicina que va aplicar a Jordi Pujol en el cas Banca Catalana. Com a president de Caixa Catalunya ha assistit a l’ensorrament d’aquesta emblemàtica entitat financera catalana i, tot i que sempre ha intentat treure’s les puces de sobre, és innegable la seva responsabilitat directa en els esdeveniments que han provocat la caiguda als inferns de l’antiga caixa de la Diputació de Barcelona.
Amb 60 anys, i després de deixar la política activa el 2004, Serra va decidir que era el moment de donar el gran salt a l’activitat privada i va ser nomenat pels seus correligionaris socialistes president de Caixa de Catalunya, el 2005. Aquest càrrec, molt ben remunerat, el va compaginar amb altres prebendes: conseller de Gas Natural, conseller de Telefónica Chile, conseller de Telecomunicacions de Sao Paulo, conseller d’Applus…fins a assolir la xifra d’1,2 milions d’ingressos personals que va obtenir només el 2009.
Quan va assumir la presidència de l’entitat el director general era Josep Maria Loza, un treballador incansable sorgit de la base -va treballar com a ‘botones’- que s’havia entregat en cos i ànima a la institució. Narcís Serra va maniobrar a fons per defenestrar-lo, la qual cosa va aconseguir el 2008. En el seu lloc va situar a Adolf Todó, provinent de Caixa Manresa.
MÉS INFORMACIÓ A L’EDICIÓ EN PAPER DEL SETMANARI EL TRIANGLE