Catalunya és, en essència, un país mediterrani. Això vol dir una determinada manera d’entendre la vida i la societat, lligada al bon clima que tenim i a la facilitat de les comunicacions que permeten barrejar-nos. El gran llac del Mare Nostrum va ser, durant molts segles, el melic de la civilització humana. No podem entendre el Món que tenim sense la cultura que ens van llegar Grècia, Fenícia, Egipte, Israel, Itàlia, Síria, Turquia, Catalunya… Les quatre grans religions monoteistes –el judaisme, el catolicisme, l’Església ortodoxa i l’Islam- tenen el seu origen a les ribes de la Mediterrània.
Avui, l’antic Mare Nostrum ha caigut en el pou de la història. Els països mediterranis europeus patim, més que ningú, els estralls de la crisi capitalista anglosaxona, amb l’economia destrossada i unes taxes d’atur inassolibles (a Grècia, Xipre, Croàcia, Albània, Itàlia, Espanya…). A la riba sud, Tunísia, Líbia, Algèria i Egipte han viscut, en els últims dies, mesos i anys, convulsions revolucionàries d’incert esdevenidor. Israel, el Líban i Síria són volcans que fumegen constantment. Turquia, que aspirava a imposar el seu lideratge a la zona musulmana, també pateix greus fractures polítiques i socials, com ha posat de manifest el conflicte del parc Gezi.
I, per postres, des de Brussel·les, l’Europa de Schengen ens ha imposat un mur invisible, però implacable, que divideix el nord i el sud de la Mediterrània. Aquest mar interior va basar la seva prosperitat, en el passat, en la llibertat de les ones i el vent. En l’actualitat, ha esdevingut un cementiri dels somnis ofegats i una claveguera a cel obert on s’hi aboquen els detritus de tota la conca.
Gent de la Mediterrània, diguem prou. Som titelles manipulats per mans estrangeres que estan destruint la nostra genuïna manera de ser i de viure. Els de la riba europea, esclaus dels designis perversos de la “troika” que ens condemnen a la misèria. Els de la riba meridional, víctimes propiciatòries dels criminals jocs estratègics de potències llunyanes (Estats Units, Rússia, Xina, Qatar…). Nosaltres –sirians, egipcis, palestins, turcs…- hi posem els morts i els desesperats –grecs, catalans, valencians, andalusos, albanesos, bosnians, sicilians, xipriotes…-, mentre ells ens saquegen les riqueses i l’autoestima.
Catalunya serà mediterrània o no serà. D’aquí venim i aquí hem trobat la prosperitat i la glòria. Deixem-nos de Brussel·les, Washington i Pequín. El nostre Univers és Mallorca, València, Màlaga, Alger, Tunis, Alexandria, Jerusalem, Beirut, Damasc, Istanbul, Atenes, Dubrovnik, Tirana, Venècia, Roma, Marsella, Còrsega, Sardenya, Montpeller…
Hem de recuperar l’esperit del Mare Nostrum i foragitar-ne els pirates que ens rapinyen. La corona mediterrània tornarà a resplendir si, com ens ensenyen els heroics pobles de la riba sud, som capaços de revoltar-nos, plantar cara a l’opressió i guanyar la llibertat. Ítaca no és una paràbola ni una metàfora. Ítaca és una illa de Grècia on, com nosaltres, les passen canutes.
