“A Martínez Singul li estem provocant una menopausa”

El conegut com a 'segon violador de l'Eixample' ha sortit en llibertat després de complir condemna i sotmetre's a la 'castració química'. El doctor Eduard Ruiz Castañé va participar en l'elaboració del protocol d'aquest tractament i considera que sempre hi haurà risc de reincidència, però que es pot disminuir amb la medicació i teràpies
Sense títol
Sense títol

En què consisteix la castració química?
És un protocol que es diu inhibició farmacològica reversible, perquè la paraula castració té una connotació d’eliminar els genitals, i aquest no és el fet. El que es fa és donar una medicació que bloqueja tant la producció com l’efecte que té la testosterona en l’organisme masculí. La testosterona és l’hormona masculina per excel·lència i, una vegada eliminada, treu gran part del desig sexual, de les fantasies sexuals i, fins i tot, disminueix fins a cert punt l’agressivitat que tenen de forma innata.

 

És un tractament reversible, que permetria que aquest senyor, Martínez Singul, deixés la medicació si d’aquí a un temps pogués rehabilitar-se socialment, perquè la rehabilitació en el sentit que aquesta persona no tornarà a delinquir és molt difícil d’afirmar. Però sí si es troba una forma que es pugui adaptar a una vida social, però acceptable tenint en compte que aquest tractament només és una part. La castració química és una eina més al costat del treball psicològic que s’ha dut a terme dins de la penitenciària, on s’ha treballat la seva personalitat, intentant disminuir els seus impulsos agressius. És una persona que té tendència a l’aïllament social, que té una autoestima molt baixa. Només reafirma la seva personalitat amb fenòmens d’agressió sexual. Tot això s’ha treballat per disminuir-ho al màxim.

 

També s’ha pactat amb la fiscalia fer-li un seguiment no coactiu, perquè no vagi on ell vulgui, així que se’l seguirà, tant per protegir-lo com per ajudar-lo, perquè sabem que és una persona que en determinades situacions és més propens a delinquir.

 

El tractament ha finalitzat o ha de continuar?
Ha de continuar i l’avantatge que tenim en aquest cas és que ho ha sol·licitat ell mateix. A més, sabem que no ho ha fet per aconseguir una disminució de la seva pena, perquè ha complert la condemna íntegrament i podria no fer el tractament voluntàriament. No és una persona malalta, té una personalitat determinada, que estaria en el límit d’una patologia psiquiàtrica, però no és un malalt. Distingeix el que està bé del que està malament, el que passa és que ell creu que aquest tractament li pot portar a no tenir una altre cop el desig irrefrenable de tornar a delinquir. Ho ha de seguir prenent, en principi tot el temps que es consideri necessari. Ell és qui pot decidir, si considera que es pot controlar, deixar de prendre-ho.

 

Com se subministra el medicament?
És una injecció, que té una fórmula de llarga evolució, que permet que se li pugui subministrar cada sis mesos o un any. Amb el que se li ha posat pot estar perfectament un any amb la cobertura i la deprivació hormonal.

 

S’ha establert algun protocol per controlar que prengui la mediació?
Sí, però ell ho fa lliurement, ja ha complert la condemna i no se’l pot obligar. Ell és el primer interessat a demostrar que vol rehabilitar-se. És molt probable que s’hagi establert un seguiment mèdic, perquè això també té uns efectes adversos. Aquesta medicació a ell li fa més procliu al fet que pugui tenir sufocacions, osteoporosi. Seria com una menopausa masculina el que li estem provocant. Ell pot seguir el tractament o no, això dependrà de com se senti. Si considera que li és útil i no se sent especialment malament, jo crec que ho complirà perquè si algú es beneficia és ell. Si delinqueix tornarà a la presó i s’estarà molt més temps. Quan els psiquiatres i forenses de la presó han dit que no el veuen rehabilitat és perquè el seu perfil psicològic i com es va comportar l’última vegada que va tenir un permís ens ensenyen que és difícil. No sabem si la seva capacitat d’autocontrol és suficient.

 

S’utilitza aquest tractament en altres països?
Sí, de fet ho va proposar Sarkozy a França el 2007. Va ser llavors quan nosaltres ens vam posar a treballar perquè molta gent va començar a reclamar-ho, així com altres països com Canadà o Anglaterra, fins i tot amb programes propis. En alguns països, el fet que el reclús se sotmeti a aquest tractament li suposa una reducció de la condemna. Aquí es va optar per què no, perquè podia ser una fórmula de xantatge del reclús, un engany. Per això, en aquest cas, s’ha de donar valor al fet que aquest individu tingui interès a rehabilitar-se.

 

Es pot aplicar de forma obligatòria a un pres?
No, perquè té efectes secundaris. Constitucionalment no se’l pot obligar.


Hi ha algun pres que estigui seguint el mateix tractament?
En llibertat no, a la presó hi ha tres o quatre reclusos que estan seguint el tractament, però ja veurem què passa quan surtin. Aquests reclusos a la presó es comporten de forma modèlica, perquè allí no tenen possibilitat de delinquir contra nenes o dones.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides