“Els joves croats no tindran el problema dels catalans per treballar a Europa”

Juli Bàrcena, cònsol honorari de Croàcia a Barcelona, confia que l'ingrés a la UE millori la situació de l'economia croata
Juli Bàrcena, cònsol honorari de Croàcia a Barcelona

Juli Bàrcena és cònsol honorari de la República de Croàcia a Barcelona des del 2002, quan el president Stjepan Mesic el va nomenar en reconeixement per haver ajudat a escapar ciutadans croats perseguits per Slobodan Milosevic. Entrevistat per EL TRIANGLE, Bàrcena considera que, malgrat l’escepticisme, l’entrada en la UE dinamitzarà la difícil situació econòmica de Croàcia i donarà una sortida a un jovent molt ben preparat: “Molts d’ells tenen dues titulacions universitàries i parlen tres i quatre idiomes”.

 

Què suposa per a Croàcia l’entrada a la Unió Europea?
L’entrada a la Unió Europea suposa arribar a una fita històrica molt important per a Croàcia. Ara fa 22 anys que es va proclamar la independència i es va iniciar una etapa democràtica, s’han fet molts passos endavant i la culminació d’aquest procés és l’entrada a la UE.

 

En el moment complicat en el qual es troba la UE, és aconsellable entrar a l’Euro?
Croàcia passa un moment crític com la majoria de països de la UE. Tenim un 20% d’atur, però fins al 2020 es rebran 11.000 milions d’euros per engegar projectes i noves infraestructures, amb el que això representa per a sectors com el turisme, la investigació i la recerca, i també per a d’altres com l’agricultura i la ramaderia. Quan els fons estructurals van arribar a Espanya es va veure com es va modernitzar el país i els serveis que es van impulsar. L’entrada a la UE serà positiva per a Croàcia perquè dinamitzarà la situació econòmica.

 

Com respiren els croats en convertir-se en el 28è membre de la Unió?
Hi ha molt escepticisme arreu del país. Tothom es pregunta que passarà, si els començaran a pressionar amb mesures com les engegades a Espanya, Grècia i Portugal. La UE és conscient dels errors que ha comés amb aquests països demanant impossibles. Tot això s’ha de mesurar i amb Croàcia no es resoldrà de la mateixa manera. Els croats són molt assenyats, molt respectuosos, i al referèndum del desembre passat es va votar l’adhesió, per la qual cosa és un fet que hi ha una majoria amb desig d’entrar a la UE. Els que són menys escèptics són els joves, que són qui més ho estaven esperant.

 

Quina és la situació del jovent croat?
Els joves a Croàcia estan molt ben preparats. Molts d’ells tenen dues titulacions universitàries i parlen tres i quatre idiomes. No tenen els problemes dels catalans per anar a treballar al Regne Unit o Alemanya. A més del croat, la majoria parla anglès i italià, i molts l’alemany. Els eslaus tenen molta facilitat per aprendre idiomes i això ajudarà molt aquell que vulgui sortir, malgrat que aquest no és el desig de tothom.

 

Què pot aportar Croàcia a la Unió Europea?
Amb la incorporació de Croàcia, per la importància de la seva situació estratègica, s’obre una nova etapa en la relació de la UE amb els països de l’exIugoslavia, com Sèrbia, Montenegro i Eslovènia, i del voltant, com Albània. Igualment serà important el compromís croat per ensenyar a aquests altres països com han fet el procés per arribar a entrar en la Unió. Croàcia és el país que més s’ha preparat per a una adhesió, dit pels mateixos comissaris de la UE.

 

Com arriba un català a ser el cònsol de Croàcia a Barcelona?
Tinc molts vincles amb l’exIugoslàvia i molts amics croats. Al 1990 vaig seguir la voluntat dels joves de Croàcia per la seva independència de Iugoslàvia, proclamada el 1991 amb el 97% dels vots, fet que va motivar dues guerres sagnants i desastroses. He ajudat croats perseguits per Slobodan Milosevic i això m’ha vinculat molt, fins al punt que tinc el cor dividit entre Catalunya i Croàcia. El 2002, el president Stjepan Mesic i el Consell de Ministres em van nomenar cónsol honorari de la República de Croàcia a Barcelona.

(Visited 136 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari