Jordi Bacaria Martrus és un advocat especialista en Dret de la Societat de la Informacio. És el president de la Secció de Drets de Propietat Intel·lectual i Drets d’Imatge de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona. És consultor de la firma jurídica Global Legal Data especialitzada en el Dret de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació.
En el cas de la gravació feta al restaurant La Camarga és delicte difondre la gravació per Internet?
A veure, la presidenta del PP català, Alicia Sánchez – Camacho va demanar al jutge que com a mesura provisional prohibís la difusió, però no ens consta res més que aquesta notícia. En l’acord que van tancar Sánchez Camacho i l’agència de detectius ‘Método 3’ també van acordar mantenir en secret la gravació i prohibir-ne la difusió. Si constés que un jutge ho ha prohibit llavors s’ha de complir en termes generals. Respecte aquest tema he vist molta prudència en els mitjans de comunicació.
És delicte fer un retweet d’una piulada on surti un enllaç amb una part de la conversa?
En un tweet difons una idea o una notícia. Si tu expresses un rumor a través d’un tweet i algú el retuiteja llavors qui fa això és un acte voluntari i, per tant, qui ho fa és tant responsable com la persona que ha fet el tweet. És el mateix que escriure un tweet. Això no està legislat en aquests termes, però la legislació sí que fa referència a denúncies sobre informacions injurioses per a les persones; no importa si és fa via twitter, Linkedin….el vehicle en aquest cas és el de menys.
Es pot denunciar als mitjans de comunicació que citin algun fragment de la gravació?
Poder es pot, però si el mitja de comunicació tracta aquesta informació exercint la llibertat d’informació i el dret a la llibertat d’expressió i es veu que la intenció no és atacar a la persona, llavors no seria denunciable des del meu punt de vista.
Que preval més: el dret a la informació, si és d’interès públic, o el dret a la privacitat?
Això és cas per cas. Una cosa és la difusió d’una converses privada i una altra és la noticia sobre la temàtica de la conversa, i en aquest cas té ‘tela’ la cosa. En aquest cas el jutge ho pot passar al Fiscal. Això és un tema fosc i no està tancat, però està evolucionant. És d’interès general comentar això, coses com aquesta. Si la Camacho parla de temes relacionats amb un fiscal no sé si això és dret a la privacitat…
Si a un periodista li arriba una gravació feta amb el consentiment d’un dels afectats la pot difondre?
Quan una gravació està enregistrada pot ser perquè un dels afectats tingui una motivació darrera i ho gravi amb la voluntat de protegir-se o perquè té una sospita. No és el mateix que intentar aconseguir confessions sobre temes personals i fer-ho quan aquesta persona es pensa que està en la seva intimitat.
Com a advocat especialista en aquesta matèria tractes molts temes relacionats amb el dret a la privacitat?
Jo que m’hi dedico tracto pocs temes. És apassionant, i penso que pel que està passant són pocs. No som molt conscients de la importància de vigilar la nostra identitat digital. Potser per desídia i perquè ens pensem que el món virtual no és com el real, i això no és així. Ens pot perjudicar igual o més perquè a Internet la informació queda per sempre.