La reforma de la Llei de llengües de l’Aragó ha entrat en vigor aquesta setmana, un mes després de la seva aprovació a les Corts aragoneses amb els vots a favor del PP i el Partit Aragonès (PAR). Així, el català que es parla a la Franja ha passat ja a denominar-se oficialment LAPAO, acrònim de Llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental, malgrat l’oposició ferma d’una trentena de municipis de la zona i del mateix ministre d’Educació i Cultura, el popular José Ignacio Wert.
La nova denominació del català parlat a la Franja de Ponent ha entrat en vigor tot i les múltiples reaccions en contra de les últimes setmanes. Una trentena d’alcaldes de pobles aragonesos catalanoparlants, de formacions tant diverses com el PSOE, la Chunta Aragonesista o els mateixos PAR i PP, es van reunir a Mequinensa (Baix Cinca) per defensar el català i acordar un pla d’actuació jurídica contra la nova llei, que també ha rebatejat com a LAPAPYP la llengua aragonesa pròpia de l’àrea pirenenca.
Wert: “El LAPAO no és res”
Fins i tot el mateix ministre Wert, impulsor de la polèmica LOMCE i defensor de “l’espanyolització dels alumnes catalans”, va assegurar a Catalunya Ràdio que el LAPAO “no és res, és català” i que la reforma de la Llei de llengües de l’Aragó ha creat “un fals problema”. Wert contradeia així la decisió del govern aragonès, que presideix la seva companya de partit Luisa Fernanda Rudi, tot i assegurar que aquesta és una qüestió que correspon a les competències autonòmiques, de les quals s’ha declarat “molt respectuós”.
Diversos ajuntaments de la Franja, així com alguns de catalans, i les diputacions de Lleida i Osca han aprovat mocions de rebuig al LAPAO. La nova reforma deroga la llei aprovada al 2009 pel govern socialista de Marcelino Iglesias, natural de Bonansa, a la Franja, i catalanoparlant.