“Escolteu bé: nosaltres, els que estem aquí reunits, d’aquí deu anys hem d’estar dirigint aquest país. Per collons hem de guanyar i estar dirigint aquest país. Vull que us ho poseu al cap”. Aquestes paraules les va pronunciar fa uns 17 anys l’ara conseller de Justícia, Germà Gordó. Una arenga dirigida a joves valors de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), amb ànsies de poder i disposats a menjar-se el món, almenys el seu petit món. Entre aquests joves hi ha Oriol Pujol Ferrusola, Francesc Homs, David Madí, Joaquim Forn, Marc Puig, Jordi Martí, Xavier Martorell, Carles Llorens, Jordi Torrents i Jordi Rodó. Uns noms que són, la gran majoria, de sobres coneguts en l’actual àmbit polític català.
Un reportatge del periodista Jordi Juan, publicat a les pàgines de La Vanguardia el 29 de novembre de 1998, els va batejar com els joves “talibans” de CDC. Les paraules ambicioses de Germà Gordó, animant a continuar l’ascens dins la jerarquia de Convergència i en les esferes públiques, s’han complert en bona part, però també hi ha desencisos i fugides de la política. Si fem un repàs individual dels que després serien el famós ‘pinyol’ de CDC, comprovem com alguns d’aquests dirigents controlen grans àrees de poder i d’altres estan col·locats en àmbits més o menys rellevants d’una Administració pública que controla el partit conservador.
Oriol Pujol Ferrusola: el novembre de 1998, amb 32 anys, el cinquè fill del patriarca Jordi Pujol ja era director general d’Afers Interdepartamentals i Relacions amb el Govern. A nivell intern de CDC era el president de l’agrupació de la Dreta de l’Eixample, a Barcelona. Ara, OPF només és diputat de CiU al Parlament de Catalunya després de ser imputat per un presumpte tràfic d’influències pel jutge que porta el cas de les ITV’s. Per aquest motiu s’ha apartat, que no dimitit, del càrrec de secretari general de CDC i de president del grup parlamentari de CiU.
Francesc Homs: fa 15 anys, quan en tenia 30, era el cap de gabinet del conseller de Governació, Xavier Pomés. I també era el vicepresident de l’agrupació de la Dreta de l’Eixample de CDC. Més de dues dècades després es pot dir que d’aquest grup Francesc Homs és el membre amb més poder de tots. Com a conseller de la Presidència i portaveu del Govern controla àrees tant sensibles i llamineres com la Comunicació i el repartiment de les subvencions. Dins del partit de Mas és un dels seus homes forts a la direcció, com a vicesecretari general de CDC.
Germà Gordó: l’autor de l’arenga a aquell grup de joves convergents era en aquell moment el secretari general de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM). L’any següent, el 1999, ja va fer el primer pas per assolir l’objectiu que tenien al cap de dirigir Catalunya i va ser nomenat secretari general del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de l’últim Govern presidit per Jordi Pujol. En l’actualitat és el conseller de Justícia, després de ser el secretari del Govern de la Generalitat en la passada legislatura. Des del 2004 fins el 2010 va ser el gerent de CDC i era considerat com l’home a l’ombra del pinyol d’Artur Mas.
David Madí: el novembre del 1998, amb 27 anys, ja era cap del gabinet del conseller d’Economia i Finances, Artur Mas. Un dels líders del pinyol, juntament amb OPF i Homs, es va retirar de la primera línia política després de la victòria de CiU a les eleccions catalanes del 2010. Mig any després es va incorporar a l’empresa auditora Deloitte com a director de l’àrea de consultoria estratègica de les seves oficines de Barcelona. Des que CiU governa, gràcies als contractes atorgats per la Generalitat, aquesta empresa ha obtingut importants beneficis. Sense anar més lluny, tal com va denunciar EL TRIANGLE, el Govern de Mas va adjudicar un contracte de 33 milions a Deloitte per la prestació del nou model de governança del sector TIC. De fet, segons un reportatge del periodista Marc Ustrell publicat a l’Anuari Mèdia.cat 2013, Deloitte ha triplicat els seus ingressos des que CiU ha tornat a governar. David Madí també és des del setembre de 2011 president del consell assessor d’Endesa a Catalunya i el juny de 2012 va ser nomenat vicepresident sènior de la multinacional catalana de certificació Applus (l’empresa concessionària de gran part del negoci de les ITV a Catalunya).
Joaquim Forn: el 1998 era el subdirector general del Departament de la Presidència de la Generalitat, i va ser el coordinador de la campanya electoral de Joaquim Molins. Pel que fa a CDC, Forn ocupava la vicepresidència de la federació de Barcelona. Actualment és el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de la capital catalana, i és la mà dreta de l’alcalde Xavier Trias.
Marc Puig: no marxem del consistori barceloní perquè estem davant de l’actual director de Comunicació i Atenció Ciutadana a l’Ajuntament de Barcelona. Aquest publicista de professió és qui va posar la casa en alguna de les trobades dels convergents de la generació postpujolista. El 1998 era president de la potent agrupació de CDC a Sarrià, a la qual pertany Jordi Pujol i Marta Ferrusola. En aquell moment no ostentava cap càrrec institucional, tot i que més endavant va ser director general de Difusió del Departament de Presidència. Posteriorment, l’abril de 2003, va ser nomenat secretari de Comunicació del Govern de Jordi Pujol, precisament rellevant a David Madí en el càrrec després que aquest dimitís per l’escàndol de manipulació d’enquestes i sondeigs d’opinió oficials. Marc Puig també ha estat conseller a RTVE i a la CCMA. En l’àmbit privat va crear l’empresa Emocional Base, una companyia que, segons el jutge del cas Palau, Josep Maria Pijuan, era proveïdora del Palau de la Música i de CDC, i hauria participat en la suposada trama de pagaments a la federació nacionalista amb fons que provenien de la constructora Ferrovial. Per aquest cas alguns grups de l’oposició a l’Ajuntament de Barcelona van demanar la seva dimissió. En les seves conclusions el ministeri fiscal ha demanat al jutge el sobreseïment per Marc Puig com a imputat en aquest cas.
Xavier Martorell: fins fa ben poc era un dels membres menys conegut d’aquest grup a nivell mediàtic i per part de la ciutadania, però això ha canviat arran de l’explosió dels casos d’espionatge de Método 3. Un cas que ha acabat amb la dimissió de Martorell com a director general de Serveis Penitenciaris del Departament de Justícia que dirigeix Germà Gordó. En el primer Govern de Mas va ser un dels homes de confiança d’Homs a Presidència, amb el càrrec de director general d’Anàlisi i Prospectiva. Ara fa 15 anys, quan en tenia 35, era el director general de Seguretat Ciutadana del Departament de Governació que encapçalava Xavier Pomés. Un càrrec que significava ser el màxim responsable dels Mossos d’Esquadra. Abans d’això va ser el cap de gabinet de Pomés. També ha estat regidor de CiU a l’Ajuntament de Sant Cugat i director de Seguretat del FC Barcelona. És aquí on neixen els escàndols d’espionatge que han acabat (de moment) amb la seva carrera política.
Carles Llorens Vila: quan Gordó va fer aquesta crida als cadells convergents, Carles Llorens era un dels més ‘veterans’ d’aquell grup de joves convergents. Al 1998 era el director de l’Institut de Formació de CDC. També presidia l’agrupació d’aquest partit a La Garrotxa, i ha estat en diversos càrrecs públics: al departament de Presidència de la Generalitat i delegat del Govern a les comarques de Girona (2000 – 2004). Ara segueix treballant a l’administració pública, no en va és el director general de Cooperació al Desenvolupament, que penja del Departament de Presidència controla per Homs.
Jordi Torrents: segurament un dels noms que ha passat més desapercebut, però també se’l va situar en el grup dels joves “talibans” de CDC d’aquells anys. En aquell moment treballava en el gabinet d’estudis del Departament de Presidència, i era el president de l’agrupació de CDC a Ciutat Vella (1996 – 2004) i ha estat membre del comitè executiu de la federació de Barcelona (1995 – 2001). Actualment és el Cap de Relacions Institucionals de la conselleria de Justícia, i anteriorment va ser el Responsable de Relacions Institucionals a la Secretaria del Govern. Tots dos càrrecs sota les ordres de Germà Gordó, que se l’ha endut allà on ha anat. A nivell de partit és conseller nacional de CDC.
Jordi Rodó: ara és lluny de la primera línia política, però a finals dels anys 90 era el secretari de política municipal de CDC. En el seu currículum polític trobem el seu pas pel Departament de Presidència com a Director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, i també va ser regidor de la federació nacionalista a l’Ajuntament de Manresa. No cal oblidar el seu pas com a assessor del departament de Medi Ambient encapçalat per Felip Puig, durant la darrera legislatura de Jordi Pujol com a president. Una assessoria molt ben remunerada amb diners públics: 11,6 milions anuals segons va denunciar en el seu moment el llavors dirigent d’ERC, Joan Ridao. Des del setembre de 2004 és el director d’una consultora d’estratègia corporativa ubicada a Manresa.
No tots han acabat dirigint el país com anhelava Germà Gordó fa més de 15 anys, però sí que han assolit àmplies quotes de poder la gran majoria, i si no sempre estan els amics i companys de trinxera per fer-te un favor en forma de càrrec públic.
