Unes elits deslegitimades

pep_Marti

La decisió del jutge d’empresonar sense fiança Miguel Blesa per suposades actuacions irregulars quan dirigia Caja Madrid ha tornat a deixar en evidència les elits polítiques i financeres de l’Estat. L’enfonsament de Blesa és un fet de gran transcendència que va molt més enllà del cas concret de la seva gestió com a banquer, independentment del trajecte final del procés judicial. Es tracta d’una persona de l’absoluta confiança de l’expresident José María Aznar, qui el va col·locar al davant d’una de les grans institucions de la banca espanyola. L’amiguisme va ser la raó principal del triomf de Blesa en el món de la banca.

Casos com el de Blesa, com també el reguitzell d’escàndols que proliferen arreu de la vella Ibèria i que ara mateix embafen el partit que resideix a La Moncloa, constaten el poc que ha canviat l’Estat espanyol des dels anys del felipisme, amarat d’afers de tot tipus. Si abans la picaresca es deia Juan Guerra o Roldán, ara són els negocis de Carlos Fabra els que han ocupat l’espai de la xoriçada peninsular. Com per enyorar Mariano Rubio. Quasi vint anys després de la fi del felipisme, dóna la sensació que la pell de brau embolcalla una col·lecció de tupinades ben encobertes.

Aznarisme, felipisme, són noms de règims que han continuat amb els vicis històrics de l’espanyolada. Ni Rodríguez Zapatero ni Mariano Rajoy donaran lloc a cap “isme”, però al capdavall hauran estat gestors de les misèries heretades de sempre. Pel camí, els governants polítics i els directius empresarials i bancaris han deixat pel terra el que tot poder constituït necessita per mantenir-se: l’autoritas que legitima els elegits per la ciutadania.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides