Història fake

Quan era jove menystenia la importància de la Història en la vida present i en l’activitat per construir un futur social millor. Creia que el millor que podíem fer amb la Història –així, amb majúscula, entesa com tot el que havia passat abans que nosaltres aterréssim al món- era oblidar-la, ignorar-la. És a dir, estava convençut que per anar endavant no calia mirar enrere.

I no seria perquè no tingués veus autoritzades que deien tot el contrari. Que si l’home és l’únic animal que entropessa dos cops amb la mateixa pedra (la dona també), que si Raimon ens recordava que perdre els orígens era perdre la identitat, que si cal conèixer la Història per no repetir els seus errors…

Amb el temps, he acabat donant la raó als que consideren que com més sabem què ha passat a la Història de la humanitat i perquè, molt millor. La meva preocupació és, ara, quina fiabilitat té la Història que ens expliquen, de quins historiadors ens podem fiar i de quins, no.

Una altra de les frases on la Història és protagonista és la que assegura que l’escriuen els vencedors. La Història d’Espanya que vaig estudiar a escola és la que s’ensenyava durant el franquisme. Ja us la podeu imaginar. La colonització d’Amèrica Llatina no era un espoli sinó una conquesta i una cristianització. De Jean Jaurès, el polític socialista francès assassinat per oposar-se al nacionalisme que es va escampar pel seu país quan estava a punt d’esclatar la Primera Guerra Mundial, se’n parlava ben poc als llibres d’Història. Després de la Segona Guerra Mundial, es van cometre terribles atrocitats contra els ciutadans dels països vençuts que van quedar també ocultes en les cròniques de l’època.

I Catalunya, clar, no n’és una excepció. Durant molts anys vam viure la tergiversació de la Història que van fer els franquistes. Des de fa temps vivim una altra ús trampós de la nostra Història, l’antiga (posem que parlem del que va passar el 1714) i la recent (parlem dels que presenten la Guerra Civil com un enfrontament entre catalans i espanyols).

De fet, aquí tenim l’honor de comptar amb un Institut Nova Història, sucosament subvencionat  i aplaudit pel poder nacionalista català, al qual cal reconèixer l’encert d’incloure la paraula ‘Nova’ en el seu nom, perquè el que explica és tant nou com fals.

Ens hem acostumat tant a falsejar la Història que, fins i tot, el nostre Parlament i la seva presidenta organitzen un acte en què escombren cap a casa, diuen que l’Assemblea de Catalunya es va crear fa 50 anys per caminar cap a la independència de Catalunya i no conviden a l’acte institucional els que van participar a la seva constitució, no fos cas que expliquessin la veritat.

Qui perd els orígens, perd la identitat. Qui menteix sobre els seus orígens, perd la dignitat.

(Visited 352 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari