Mario Ruiz
Primer va ser el cas Palau de la Música amb totes les ramificacions que van esquitxar Àngel Colom, amb el desviament de fons per pagar els deutes del PI, i la Fundació convergent Trias Fargas, que va rebre 632.000 euros de Fèlix Millet per finançar les seves accions; després van venir l’operació Pretòria i les irregularitats destapades per EL TRIANGLE a la Fundació Puigvert, i ara li arriba el torn al Club Natació Barcelona. Una institució centenària fundada l’any 1907, i que des del 1910 ocupa el seu actual emplaçament a la platja de Sant Sebastià, que va camí d’enfonsar-se econòmicament per culpa de la pèssima gestió de tres integrants de les nissagues convergents del nostre país, Sebastià Millans, Joan Vallvé i Pere Meseguer, que maneguen el club a capritx i sense cap mena de control. Però, com s’ha demostrat en el cas Palau o en la Fundació Puigvert, les irregularitats sempre acaben sortint a la llum.

Una inspecció realitzada pel Departament Provincial de Treball i Seguretat Social de Barcelona, a instàncies de l’exsoci del club Enric Meca i fonamentada en el cas de la monitora Rosa Domínguez (vegeu peça de la pàgina 7), ha deixat al descobert el que tothom sospitava des de feia molts anys a l’entorn del club i ningú no s’atrevia a denunciar: el frau comès en el pagament de les nòmines d’una bona part de la plantilla de treballadors des del gener del 2008 fins a l’actualitat. La Junta Directiva del CN Barcelona ha reconegut el deute amb la Seguretat Social i va abonar el passat 9 de novembre més de 40.000 euros per posar-se al corrent i evitar la multa, ja que la sentència de Treball reconeix que aquesta quantitat «no figurava en les nòmines dels treballadors i que, per tant, no han estat cotitzades a la Seguretat Social». És a dir, més del 50% de la plantilla de treballadors del club cobrava el seu sou per transferència bancària; però, després, l’import no coincidia amb el full oficial de la nòmina, que sempre reflectia un import inferior, ja que se’n pagava una part, sobretot les hores extra dels monitors, en diner negre. I això només entre el gener de l’any 2008 i l’actualitat. La Inspecció de Treball de Barcelona, una vegada la Junta Directiva del club ha presentat els TC1 i TC2 degudament segellats i s’ha ingressat el deute, espera noves denúncies de treballadors afectats que li permeti investigar els anys 2005, 2006 i 2007.

Irregularitats a la fundació
Però aquest no és l’únic problema al qual s’enfronta el Club Natació Barcelona, presidit pel convergent Sebastià Millans, número 42 de la llista de CiU per Barcelona en les eleccions autonòmiques de 1980 i regidor d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona el 1981. Un inspector de la Delegació d’Hisenda de Barcelona està investigant les suposades irregularitats que s’han pogut cometre al club en desviar pagaments de l’entitat a les arques de la Fundació Club Natació Barcelona.

Només cal mirar el full informatiu de les tarifes del club, amb data 1 de gener de 2009, per comprovar com al peu d’aquest es pot llegir que els 512,02 euros que, per exemple, val inscriure’s com a soci per als majors de 26 anys (inclou els drets d’inscripció, la quota social del primer mes i l’assegurança anual) es poden substituir «per una aportació voluntària a la Fundació». Hisenda també investiga si el pagament dels abonaments de 10, 15, 20 o més sessions de sauna o de massatge que fan els socis també s’està desviant cap als comptes de la Fundació. Cal recordar que els estatuts de la Fundació Club Natació Barcelona diuen que el seu objectiu és «la difusió i la promoció de la dimensió esportiva, social i cultural del Club Natació Barcelona» i que els seus tipus d’activitats han d’estar relacionats amb «les exposicions, beques i premis i els ajuts a projectes i entitats». Els estatuts de la Fundació no parlen, com és lògic, del cobrament de quotes anuals del club que, en teoria, han de destinar-se al manteniment de les instal·lacions, com les quatre piscines, els frontons o les pistes de pàdel, o al pagament de l’aigua, de la llum i del gas. I, ni de bon tros, els estatuts de la Fundació parlen de cobrar sessions de sauna o de massatge. Encara sort que, com diu el vicepresident de l’entitat, l’expolític Joan Vallvé, «ara les coses s’estan fent bé».

*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.