El món funciona com funciona -és a dir, malament- per culpa de les pors que ens tenallen. Ho diu, amb raó, la periodista Patricia Simón al seu llibre “Miedo. Viaje por un mundo que se resiste a ser gobernado por el odio” (Random House Mondadori. Debate). Assenyala quatre pors: als altres, a la pobresa, a la soledat i a la mort. Simón és una d’aquelles periodistes que ha vist i viscut de prop moltes injustícies, molt dolor, molt patiment, moltes pors.
La pandèmia de la Covid-19 ha amplificat algunes d’aquestes pors en la nostra vida quotidiana, però d’altres pors ja les teníem molt presents abans de l’esclat d’aquesta crisi sanitària, la primavera del 2020. Tenim por dels que són diferents de nosaltres, de caure en la pobresa, de morir i de que la societat ens arraconi. I aquestes pors solen empentar-nos cap a la insolidaritat, cap a l’egoïsme, cap a l’odi, a preocupar-nos només per nosaltres mateixos i el nostre entorn més immediat i ignorar o desentendre’ns de la resta del món i els seus problemes.
Un exemple d’aquesta trista deriva social la tenim en la mort del fotògraf René Robert. Tenia 85 anys, el passat 24 de gener en una nit gèlida, va sortir a passejar per un barri cèntric de París, va caure a terra i va quedar inconscient. Va morir d’hipotèrmia després d’estar deu hores tirat a terra sense que ningú no s’interessés pel seu estat. Va ser una persona sense sostre qui va telefonar els serveis d’emergència perquè l’ajudessin. Ja era tard.
Quantes persones deurien passar pel seu costat i van ignorar-lo? Què deuen pensar ara quan han sabut que l’home que van veure tirat a terra era un famós fotògraf que havia patit una caiguda o un problema de salut i que ells no van fer res per ajudar-lo? Si ho haguessin fet potser ara el conegut com a ‘fotògraf del flamenc’ –havia retratat Camarón, Paco de Lucía i un nombrós grup d’artistes d’aquest estil durant cinquanta anys- seria viu.
La conclusió que en trec del llibre de Patricia Simón i de tragèdies com la de René Robert és que no podem deixar-nos vèncer per la por, per les pors. És l’eina de treball principal de les opcions polítiques i socials que aposten per promoure l’odi social i posar pals a les rodes al progrés de la humanitat.
Patricia Simón ens convida a viatjar pel món que es resisteix a ser governat per l’odi. Aquest ha de ser el nostre món. Sense por.
