Els fils que és capaç de moure l’aparell mediàtic del laportisme semblen no tenir límits quan cal donar-li un cop de mà a la junta des dels mitjans públics, en aquest cas Catalunya Ràdio que, igual que TV3, assumeix i difon sense pudor el missatge al dictat dels seus interessos. Un clar exemple, l’enèsim, va ser l’entrevista guiada a la vicepresidenta institucional del FC Barcelona, Elena Fort, aquest cap de setmana passat al programa El Suplement de Catalunya Ràdio.
El titular pactat era el següent: “El nostre valor és ser dels socis. No s’ha qüestionat el model dins de la junta”, va dir, amb el propòsit de rebaixar el soroll de fons, cada cop més fort i pròxim, de una reforma del model de propietat del club, sobre el qual existeix un pla que s’ha anat filtrant en les últimes setmanes amb prou detalls. En aquest pla, com ja s’ha explicat, s’inclou un nou rol per a la Fundació Barça, que acabaria sent el veritable dipositari dels valors del club i, el més important, de la custòdia patrimonial.
La junta sap que, al ritme dels actuals ingressos, que no remunten, i de les despeses que continuen sent altes i amb la perspectiva d’activar l’Espai Barça i de fer fitxatges de primera línia per a la pròxima temporada, serà impossible retornar els préstecs previstos.
En conseqüència, no és tant un plantejament obert per fer fora els socis sinó provocar una situació en la qual el soci es resigni a acceptar que el deute se l’acabi quedant un inversor com Goldman Sachs a canvi d’alleugerir la situació de col·lapse econòmic i financer provocada pel mateix Laporta amb aquesta inflació artificial i exagerada de pèrdues del seu primer mandat, de 481 milions.
Com que aquesta estratègia no és la millor i com que les operacions i decisions de Joan Laporta tampoc passaven el filtre de la legalitat, del rigor i de la transparència exigida a un club com el FC Barcelona, no sols en l’àmbit econòmic sinó també quant a fitxatges i contractació d’executius, el primer que li ha donat l’esquena i ha fugit ha estat el CEO Ferran Reverter.
A l’impacte i l’escàndol que aquesta dimissió, controvertida i envoltada de tensió interna, ha afectat en termes de reputació institucional, credibilitat de la gestió i de l’estabilitat interna i externa del club, l’aparell de comunicació i de propaganda de la junta ha reaccionat atribuint-li a Ferran Reverter la paternitat exclusiva i la culpabilitat d’aquesta perversa idea d’arrabassar-li el club als seus socis. Això és el que s’ha anat filtrant i intoxicant a través dels canals oficials.
La realitat és ben diferent, perquè els plans eren i continuen sent els mateixos en el fons, a l’espera que se’ls hi pugui donar forma en el moment adequat i oportú. Una altra maniobra mediàtica per aparentar que darrere del divorci entre Laporta i Reverter era el president qui posava aquests límits. La premsa, novament, s’ha empassat el conte.
L’entrevista amb Elena Fort no tenia un altre propòsit que el de reforçar aquesta idea, facilitada per un periodista, Roger Escapa, que li va fer les preguntes més absurdes i sense sentit perquè la presumpta portaveu de la junta es donés un bany de falsedats i despropòsits propis de qui, com ella, viu des de fa anys en aquesta bombolla del laportisme que s’ha autoconvençut i convençut a l’afició i als socis de la seva pròpia fantasia.
Elena Fort només va tenir una guspira d’una certa honestedat quan va afirmar que fins fa uns pocs anys havia viscut el ‘boom’ del Femení de “manera tangencial”, encara que aquest va ser un instant de debilitat i de lucidesa fugaç i transitori, perquè no només va deixar abandonat l’equip femení, en segona divisió en la seva anterior etapa com a directiva, sinó que és fals que hagi portat els seus fills al Johan Cruyff per a veure els partits del Femení abans de tornar a la junta, ni tampoc ella mateixa havia acudit a cap partit, per descomptat.
Lamentable l’enfocament que, entre tots dos, el periodista i la directiva, li van donar a aquesta obsessió per enterrar el passat i per inventar un relat sobre la gestió de Rosell i l’acció de responsabilitat en la qual, segons la seva pròpia versió, “va acabar molt bé per al club”. Roger Escapa, sens dubte desinformat, va arribar a acusar la junta de Rosell d’haver-li volgut carregar a Laporta les pèrdues de Gaspart, una idea que no va acabar de negar Elena Fort quan va ser Laporta qui va formular els comptes del 2003 de manera que li va voler endossar a Gaspart una provisió de 64 milions més per enganyar l’auditor i els socis.
Fort va narrar, com una víctima primer i heroïna després, aquesta posterior acció de responsabilitat, encara que no va dir que obligada per llei i votada pels socis, el fet d’haver pogut eludir aquesta “acció feta amb tanta mala fe”, segons va dir. Quant a “acabar bé”, només pot entendre’s des del punt de vista personal i egoista perquè, en efecte, el mandat anterior de Laporta es va tancar amb pèrdues de 47,6 milions per al club, irreversibles, a les quals haurien de sumar-se els 42 milions afegits directament per una altra negligència de Laporta a conseqüència de l’operació de Can Rigalt.
Per a Roger Escapa, en canvi, allò que va passar és que “van sortir a la llum uns tiquets per la compra d’uns pollastres rostits”, una història que Elena Fort va assumir com a real i tràgica, probablement en l’exercici periodístic més patètic i ridícul dels últims anys.
El tema de la setmana, la dimissió de Ferran Reverter, no va ser abordat perquè la portaveu no es veiés obligada a respondre a qüestions de les quals, per descomptat, ni sap ni participa perquè el mateix Laporta tampoc la té en compte.
Això sí, va admetre que va plorar com Messi el dia del seu comiat a l’Auditori 1899, donant a entendre que ni ella ni la junta hi van tenir res a veure, com si hagués estat una decisió del davanter argentí. Aquest va ser un altre moment al·lucinant d’una entrevista grotesca.
El final, a l’altura, perquè la seva resposta sobre quan es podran iniciar les obres de l’Espai Barça va ser, com gairebé tot el que va dir, inintel·ligible. Va semblar donar a entendre que aquest estiu començarien. Ja es pot apostar a segur que no serà així.
L’anterior pífia d’Elena Fort, també lamentable, va ser intentar enganyar un soci que havia destapat l’excés de directius que viatgen en els desplaçaments. Va mentir i li van fer sortir els colors, però Roger Escapa tampoc li va preguntar per aquest episodi.
