Llibres, roses de foc i pedregades

L’any passat, una gran pedregada va fer malbé Sant Jordi. Si més no, a Barcelona. Moltes cites per anar a saludar amics i amigues que firmaven llibres a diverses paradetes repartides per la ciutat van haver d’anul·lar-se. Seria una mala passada que aquest any, en què portem mesos d’una sequera terrible, la meteorologia es despengés amb un xàfec com el de l’any passat.

Creuant els dits doncs, aquí van els meus suggeriments, en el ben entès que els llibres es poden comprar el 23, però també el 22, el 24 o qualsevol altre dia.

D’entrada, dos amb contingut històric: “Roses de foc de Barcelona”, d’Andreu Farràs (edicions 62), i “París érem nosaltres”, d’Andreu Claret (Columna Edicions). Farràs repassa els esclats de violència a Barcelona al llarg dels darrers dos segles i Claret ens acosta a la guerra civil i l’exili a través de la figura del seu pare.

“El brazo friki del Procés i del Postprocés” de Joan Ferran (EdicionesHildy) s’ha de llegir no només per riure una estona i fer una mica de catarsi psicològica sinó per compensar la carallotada de la delegació del govern de la Generalitat a Madrid de prohibir la seva presentació al Centre Cultural Blanquerna. A aquesta catarsi postprocés que necessitem molts i el país en el seu conjunt hi contribuirà que aquest serà el primer Sant Jordi sense llibres dels presos, ex-presos, fugits, exiliats per la causa o digueu-li com vulgueu.

Per suturar les ferides obertes pel fanatisme d’una banda i l’altra tindreu a les parades de llibres dos dedicats a promoure el federalisme: “Federalisme fàcil”, amb 19 autors coordinats per EL TRIANGLE i CLUB CÒRTUM, i “El futur és federal”, amb 11 (Fundació Rafael Campalans).

I en el pot variat hi poso cinc llibres més: “Vox, el retorno de los ultras que nunca se fueron”, de Xavier Rius Sant (Ediciones Akal), “Epidemiología cercana”, de Miquel Porta (Editorial Triacastela), “Tiempos de confusión”, de Josep Burgaya (El Viejo Topo), “De venta en farmacias”, de Felipe y Raúl de la Fuente (Penguin Random House), i “Bla-bla-bla. El mite del capitalisme ecològic”, de Miguel Pajares (Raig verd editorial).

Compte amb el llibre de Pajares perquè ens recorda que pel camí que anem la Humanitat se’n va a can pistraus i que, si no ens impliquem de debò en evitar-ho, no queda el lluny el dia en què sant Jordi no es podrà celebrar perquè l’emergència climàtica ens haurà passat la factura definitiva i no serà per una pedregada casual que fa malbé unes quantes paradetes.

(Visited 16 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari