L’empresari Jaume Roures va ser qui també va aparèixer als mitjans com a al·ludit després de l’enrenou provocat per les confessions de José Manuel Villarejo en aquesta recerca de la X del cas Rosell. És a dir, del veritable responsable d’activar una gran conspiració en contra seva, més enllà del fet que l’excomissari al·ludís de manera inequívoca a l’entorn de Joan Laporta i apuntés el nom de Xavier Martorell, cap de seguretat del Barça entre el 2008 i el 2010 i càrrec de confiança de l’administració convergent més opaca.
Estranyament, Jaume Roures va reaccionar una mica rabiós a les declaracions de Rosell sobre el singular cas de l’espionatge informàtic denunciat el 2016 -set anys després de produir-se els fets-, del qual l’expresident va ser expressament desinculpat en la instrucció, ara reduïda a dos exempleats del FC Barcelona, de Bonus (exempresa de Rosell) i Mediapro. L’interessava aclarir l’afirmació de Rosell sobre “la pressió o xantatge, digues-li com vulguis” exercida per part de Roures amb l’amenaça de demandar-lo per espionatge si no li renovava el contracte de TV del Barça, els drets del qual explotava des que Laporta va ser president i va poder lliurar-los a l’imperi Mediapro.
A més dels drets de TV, Laporta li va atorgar també un generós contracte de producció de Barça TV segons el qual Mediapro era també el proveïdor tècnic oficial i exclusiu. Detall no menor per entendre que quan Rosell va arribar a la presidència es va trobar amb aquest cost excepcional afegit, i que Laporta li havia signat, a dos dies de les eleccions del 2010, una extensió irregular del contracte de TV de la Lliga, una ampliació que més tard li costaria una multa al club de diversos milions. Com que Roures, igualment, volia continuar afegint un any més després de cada any vençut, el mateix Rosell es va avenir a signar una altra temporada quan, per raons pressupostàries, no va trobar la manera de mantenir les enormes despeses de Barça TV. A canvi, Roures es va quedar amb la plantilla de Barça TV, que més tard va heretar Telefónica quan va obtenir el contracte. Aquest relleu no es va produir fins a la temporada 2015/16.
La versió de Rosell és que Roures el va amenaçar amb una demanda per l’espionatge si no aconseguia successives renovacions, cosa que, per cert, ja havia dit com a testimoni a la vista del cas dies enrere.
Tot i això, no va ser fins ahir, al fil de les sonades revelacions de Villarejo, en el sentit que els enemics de Rosell habitaven a la zona tenebrosa de l’entorn de Laporta, que Roures va voler saltar a la primera línia dels espais matinals (El Matí de Catalunya Ràdio i El Món de RAC1) per argumentar que, per la cronologia, era impossible que hagués pretès estendre un contracte per aquest límit de tres que imposava la Comissió Nacional de la Competència. “Ja tenia un contracte signat”, es va defensar Roures.
A la memòria de l’exercici 2010-11 consta que “amb data 9 de juny de 2010, el Futbol Club Barcelona va signar un nou contracte per les temporades 2010/11 a 2013/14 amb Mediaproducción, S.L., que ja venia explotant les retransmissions televisives d’àmbit nacional des de la temporada 2008/09 segons la cosa establerta a l’anterior contracte de 5 de maig de 2006. El nou contracte millora les contraprestacions econòmiques de l’anterior i amplia una temporada el període de relació contractual, i també engloba altres serveis audiovisuals abans estructurats en contractes diferents, com ara la publicitat estàtica, els serveis tècnics, la comercialització internacional de Barça TV, l’explotació de partits mitjançant la web i la comunicació pública de partits de Gol TV a través de Barça TV”.
El que significa que, Jaume Roures realment va haver de posar tota la carn a la graella per aconseguir, com així va ser, els drets de la temporada 2014-15, un contracte signat per Rosell i, més tard, per aconseguir la següent, 2015- 16, negociant amb Josep Maria Bartomeu, també tocant totes les tecles al seu abast. Finalment, però, quan li va ser comunicat que el contracte se l’emportaria Telefónica (Movistar), Roures va reaccionar com un lleó ferit i afamat, jurant venjança contra Rosell, encara que ja no era president, i contra Bartomeu, segons el testimoni de diversos membres d’aquella junta.
Cronològicament, malgrat que els fets centrals denunciats d’espionatge es van produir el 2009, Jaume Roures no va interposar la querella fins després de consumar-se la relació de negocis amb el FC Barcelona, el febrer del 2016. “Si no ho vaig fer abans va ser perquè la companyia es trobava en plena guerra del futbol amb Prisa i no estàvem per a altres coses”, ha repetit Roures en la compareixença mediàtica, l’argument menys creïble de tots sabent com les gasta l’àrea legal de Mediapro, que mai no perd un minut a portar davant els tribunals la menor sospita d’atemptat contra la integritat de la companyia.
En el cas de l’espionatge, Roures també va demandar el Barça, a més de Rosell. Quan el jutge va decidir que la denúncia era falsa contra el club, la junta de Bartomeu va iniciar els tràmits per una demanda contra Mediapro per denúncia falsa. El setembre del 2019, per permetre l’emissió d’un partit del Barça a Madrid, Mediapro va interposar una altra demanda contra el Barça, que es va resoldre a favor del club i que, a més, va originar una demanda contra Roures per frau processal en aquell litigi. Quan Laporta accedeix a la presidència el 2021, decideix retirar el club dels dos plets per evitar que el pes de la llei pogués caure sobre Mediapro. El mateix va fer retirant el Barça de processos contra Neymar o Muro Cortina Modular perquè amics i persones de l’entorn de Laporta podrien sortir perjudicats.
Per això, i per moltes coses més, sona buida i burlesca l’afirmació de Roures d’ahir insistint que “No soc entorn ni amic de Laporta”, al qual ja ha rescatat dues vegades en dos anys posant diners de Mediapro a favor de l’aval que el va fer president el març del 2021 i, més recentment, a la pantomima de la compra de Barça Studios, que ha resultat ser fictícia en els termes anunciats per Laporta als socis. I tantes coses més.
