Mentre Laporta continua amagant qualsevol informació associada al segon acte de la venda de drets de televisió, un 15% afegit al 10% del 30 de juny passat, tot plegat en una operació a penes mereixedora d’unes línies a la web del club, ell mateix ha obert un altre focus de distracció en forma d’inesperat missatge dirigit a Leo Messi, no se sap si preparatori dels actes de “celebració” del primer aniversari de la seva expulsió, previstos per al dia 5 d’agost pròxim.
Aquell dia, aviat farà un any, en un gir absolutament insospitat i trencant la gran promesa electoral amb la qual els socis van votar a Laporta, també mitjançant un altre lànguid comunicat oficial, la directiva anunciava que “totes dues parts lamentem que al final ha estat impossible complir els desitjos tant del jugador com del club. Malgrat haver-se arribat a un acord entre el FC Barcelona i Leo Messi i amb la clara intenció de totes dues parts de signar un nou contracte en el dia d’avui, no es podrà formalitzar a causa d’obstacles econòmics i estructurals (normativa de LaLiga espanyola)”.
Sorprèn, per tant, que ara, sobtadament, Laporta recuperi aquell episodi amb un fals i cínic penediment: “Vam haver de prendre una decisió a conseqüència del llegat que havíem rebut, la institució està per damunt de jugadors i entrenadors, però crec, desitjo, que el capítol Messi encara no hagi acabat en el Barça i crec que és la nostra responsabilitat aconseguir que aquest capítol obert, que encara no s’ha tancat, tingui un bon moment en el qual es pugui fer com s’havia d’haver fet i, a més, tingui un final molt més esplendorós de com va ser”.
El president que el va fer fora pensant que s’estalviava molts diners, però sobretot que es treia del damunt a qui governava el vestuari per a poder controlar-lo a través de capitans més dòcils i compromesos, va cometre el pitjor error de la seva vida. La seva absència ha corroborat que, en efecte, el Barça continuava depenent encara del seu millor futbolista o que almenys calia donar-li a la seva jubilació un enfocament completament diferent del d’enganyar-lo i convocar-lo a Barcelona amb la promesa de signar la renovació, tancar-lo en una habitació i comunicar-li que havia de buscar-se equip.
“Sí, moralment, com a president del Barça, crec que vaig fer el que havia de fer, però en l’àmbit personal i també com a president, crec que estic en deute amb ell”, acaba de dir en una altra posada en escena d’aquesta hipocresia i fingit sentiment de contrició.
Laporta té diversos problemes, especialment econòmics, ja que encara se li deuen diners a Messi, motiu pel qual li vol reobrir les portes del Camp Nou, després d’aquesta temporada del Mundial, en un altre intent desesperat de renegociar el paquet del deute pendent. Tota la resta és pur teatre.
Si fa un any Laporta no va renovar a Messi per raons econòmiques i per l’obligació de sotmetre’s al rigor de les normes del fair play financer de LaLiga, ha d’haver-hi una explicació a la seva reacció d’aquest estiu quan, en condicions encara pitjors, el que fa és fitxar i gastar, com si s’hagués d’acabar el món, sabent que no pot inscriure a cap dels fitxatges si no continua venent actius i jugadors.
Avui, no obstant això, a Laporta sembla que el preocupa més recuperar Messi, que ja està fora de l’equació Barça es miri per on es miri, quan el risc de no poder donar d’alta als reforços d’aquesta temporada -ni tan sols té marge per a atendre la rebaixa de salari de Sergi Roberto-, resulta extrem, per no dir alarmant. Tant, que Xavi podria jugar el primer partit de Lliga sense cap d’ells el dia 13 agost enfront del Rayo Vallecano.
Ho acaba de subscriure la mateixa LaLiga per mitjà dels seus portaveus autoritzats en una informació del diari ARA, on es confirma que no existeix, per part seva, cap intenció de flexibilitzar la normativa, desmuntant d’aquesta manera el rumor que apuntava en aquesta direcció la setmana passada, originat, segons sembla, en una confusió que l’article narra amb tots els detalls: “Ha corregut per les xarxes que LaLiga estava disposada a donar una mica més d’oxigen als clubs. Informació que, ràpidament, va ser desmentida pels portaveus de la patronal. En realitat, tot començava en una reunió entre els representants del València i alguns periodistes, a Suïssa, que és on el club xe està fent la pretemporada. Mentre els mitjans insistien i demanaven explicacions sobre per quin motiu només s’havia fet una incorporació aquesta temporada, l’entitat va dir que estaven buscant solucions en la normativa. El València, club que també havia trucat a les portes de LaLiga per si es podia alterar el fair play financer –amb un no per resposta–, es referia a solucions dins del marc actual. Però es va mal interpretar i alguns van entendre que la patronal faria canvis en el control econòmic per a activar el mercat de fitxatges”.
Ha de suposar-se, en qualsevol cas, que Laporta no s’ha gastat 130 milions en Lewandowski i Raphinha, -pot ser que 60 milions més en Koundé- només perquè a les xarxes es va parlar de donar un respir als clubs.
Certament, a Javier Tebas li agradaria dinamitzar-ho, però aquesta possibilitat resulta del tot incompatible amb el rigor i les contramesures precisament adoptades per a evitar que els clubs en situació més delicada l’empitjorin amb més despeses contra recursos que no tenen. La mateixa informació, que cita a portaveus de la patronal, confirma que “més enllà del conjunt blaugrana, una dotzena d’equips es troben en la mateixa situació: estan tècnicament excedits, és a dir, no tenen suficient marge salarial per a portar cares noves”. Però l’ens que presideix Javier Tebas s’ha mostrat del tot inflexible: “No es canvien les regles del joc, i encara menys a la meitat del mercat”.
Penedit, o no, d’aquesta puntada a Messi, Laporta hauria de centrar-se en el veritable problema al qual avui s’enfronta, se suposa que amb millor i més fidedigna informació sobre els plans de LaLiga que, si no canvien, el posaran en una tessitura més que complicada.
La recurrent solució de continuar venent actius resulta cada vegada més absurda, precipitada i pot ser que ineficient per falta de temps, tret que comenci a malvendre futbolistes amb presses, és a dir amb tots els avantatges per al club comprador.
Si Messi li té guardada aquesta no hauria de convertir-se en la qüestió prioritària del president del Barça si no és que, amb aquest pretext, guanya temps mediàtic abans que LaLiga, la setmana que ve, li recordi quines són les regles del joc en funció de la delicada i temerària situació econòmica en la qual el mateix Laporta ha posat al Barça.
