Bartomeu acusa als Mossos d’intentar “enganyar” la jutgessa del ‘Barçagate’

Considera d'una gravetat extrema, fins al punt de plantejar-se denunciar al cos policial, la demostrada manipulació i falsedat de l'últim informe col·lateral presentat en el qual se l'acusa equivocadament de rectificar les conclusions de l'auditoria de PwC

Josep Maria Bartomeu
Josep Maria Bartomeu

Els Mossos d’Esquadra no podien faltar a la cita amb aquesta precisió oportunista que s’ha convertit en l’especialitat d’un sector del cos que, amb la samarreta laportista posada des de fa anys, no dubta a provocar un incendi que atregui el focus mediàtic quan la directiva necessita una distracció. El dijous passat ho va tornar a fer filtrant als canals habituals i intoxicant l’actualitat blaugrana amb un informe sobre el Barçagate segons el qual l’expresident blaugrana Josep Maria Bartomeu hauria enganyat a PricewatherhoseCooper (PwC), ocultant-li informació i manipulant, a més, les conclusions de l’informe independent encarregat per la mateixa junta sobre el cas. L’informe havia de determinar si es van produir irregularitats, negligències o conductes inapropiades en la contractació i en els serveis de Nicestream per defensar la imatge institucional del Barça en les xarxes socials.

En realitat, el Barçagate ja comença a no interessar-li a massa gent perquè, de fet, l’opinió pública, condicionada per una premsa majoritàriament laportista, ja va condemnar anticipadament a Bartomeu pel que fora que fes, com enviar tuits, amb independència del que algun dia pugui decidir la justícia sobre la veritable naturalesa dels fets.

Així i tot, s’ha convertit en una eina recurrent del laportisme quan es torcen les coses, com va ocórrer amb la dimissió del vicepresident econòmic Eduard Romeu -una altra traumàtica fugida, més per la forma que pel fons-, capaç d’entelar, fins i tot, els dies posteriors d’alegria i d’eufòria per la classificació de l’equip de Xavi per als quarts de final de la Champions League. Era inevitable, per teatral i edulcorada, que acabés sent la sortida relacionar la marxa de Romeu amb la vintena llarga d’alts càrrecs que s’han evadit de la casa dels horrors en què s’ha convertit el Barça de Laporta, un regne d’improvisació i de disbauxa, especialment greu en l’àmbit econòmic i financer.

Per això, al mateix temps, algú va prémer de nou el botó del pànic perquè, una vegada més, els Mossos es traguessin de la màniga un altre d’aquests informes seus que, almenys fins ara, només han servit per a afeblir l’acusació i desgastar la credibilitat de la recerca i de la instrucció. Un altre informe col·lateral que, per descomptat, no va acaparar ni el deu per cent de l’atenció periodística del dia precisament perquè ja van massa informes adulterats, amb més imaginació i fantasia que indicis reals, per a donar-li molt més recorregut. Comença a ser un truc massa vell i gastat.

Aquest tipus d’actuacions ha estat una rutina inalterable en el desenvolupament processal de l’anomenat Barçagate, aquell escàndol destapat entorn de l’enviament de piulades contra alguns personatges de l’entorn per part de Josep Maria Bartomeu, si bé fins ara no s’han aportat a la causa indicis fefaents sobre la vinculació del llavors president amb l’encàrrec realitzat pel seu principal assessor, Jaume Masferrer, a Nicestream, societat especialitzada en l’anàlisi, monitoratge i accions reputacionals de les xarxes, en aquest cas per a millorar la imatge del FC Barcelona.

En un acte previ, amb motiu d’una querella col·lateral presentada per Jaume Roures contra Josep Maria Bartomeu per injúries i calúmnies, inicialment desestimada, la magistrada del cas dubtava de l’autoria i responsabilitat del president en aquesta presumpta trama que, precisament, els Mossos d’Esquadra havien de fonamentar i de demostrar sobre la base de l’enorme quantitat d’informació confiscada en una batuda històrica que, no per casualitat, es va produir fa tres anys, l’1 de març de 2021, a l’inici de l’última setmana de la campanya electoral que proclamaria a Joan Laporta president per segona vegada en la història.

Des de llavors, transcorregut un període de temps sobrat, més que suficient i sense altres diligències ni interrupcions, els Mossos no han estat capaços de concloure l’informe definitiu que hauria de servir de base a la magistrada per a obrir judici oral, si així ho considera, determinant la tipologia i abast dels delictes i els fets processals que els sustenten.

Ara mateix, la causa ha entrat en l’enèsim període d’ampliació de la fase d’instrucció pel fet que, sense les conclusions de la recerca policial, els acusats, com és lògic, no pensen declarar ni posar-se davant de la jutgessa ni dels advocats de l’acusació. Sobre aquesta última incidència, la qual cosa ha publicat El País -aquesta vegada no ha estat el canal directe de la SER, encara que tot s’ha quedat en el mateix grup editorial per a dissimular- és la conclusió dels Mossos apuntant que Josep Maria Bartomeu havia manipulat dades perquè li resultés favorable l’auditoria encarregada a PriceWaterHouseCoopers (PWC), considerant la policia autonòmica que com que el club va pagar 400.000 euros per la seva elaboració cal ampliar als delictes inicials un altre d’administració deslleial.

Es detalla i fonamenta aquesta acusació en una sèrie de missatges de WhatsApp entre Bartomeu i el CEO, Òscar Grau, en els quals el president li indica retocar un paràgraf del document com a major prova i demostració dels fets. El problema per als Mossos, a més que la magistrada no li ha comprat els anteriors relats sobre trames de pagaments a periodistes i revelació de secrets, és que en aquest mateix intercanvi consta el document a corregir, que no és un altre que la nota de premsa del FC Barcelona de la presentació de l’informe de PwC. És a dir, un text propi del club i en cap cas fa referència al contingut de l’auditoria.

El que sembla una ficada de pota ha estat ràpidament replicat per la defensa de l’expresident en un escrit on, a més d’esclarir el veritable sentit d’aquests missatges, acusa als Mossos de “manipulació i falsedat”, recordant que en la instrucció s’han registrat “precedents” similars d’alteració i interpretació perversa de proves que l’han obligat a rebutjar “oficis remesos pel cos policial. No obstant això, aquesta vegada no es tracta només d’emetre una vegada més un informe que ningú ha sol·licitat, sinó que el que es fa és manipular obertament l’única comunicació que es considera rellevant, fent veure que el Sr. Bartomeu demana eliminar una frase de l’Informe de Price quan en realitat el que està fent és un matís sobre un comunicat de premsa”.

Finalment, eleva el to i afirma que els Mossos han tractat “literalment d’enganyar” la jutgessa, per la qual cosa sol·licita la no admissió de l’informe en la causa i no descarta exercir altres “consideracions o accions que poguessin exercir-se en el seu moment”, com seria denunciar formalment al cos per aquesta temptativa, acumulada, de manipulació de les proves. Potser Bartomeu acaba fent el pas davant un fet tan flagrant que només té un objectiu, trobar una vinculació directa de Bartomeu amb la pretensió dels querellants de demostrar que va ser ell qui va sol·licitar a Nicestream anar més enllà, si és que ho va fer, de la defensa institucional i limitada de positivar la gestió de la junta. Com que els Mossos no l’han trobat, tres anys després de furgar en tot el material i d’utilitzar-lo negligentment en una recerca proactiva, la defensa de Bartomeu considera que aquesta vegada han anat massa lluny en aquest intent fallit de demostrar aquest nexe. Pot ser que si no el troben és perquè no existeix.

(Visited 152 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari