Després d'anys de parlar-ne i de mesos de negociacions, el Govern català ha donat el vistiplau al projecte de Llei de vegueries, que modificarà l'actual mapa territorial del Principat. La nova organització dividirà Catalunya en set vegueries, que s'implantaran de manera gradual, i acabarà amb les quatre províncies actuals. La importància política del projecte, un dels emblemes d'ERC dins el Govern, ha provocat que després de la seva aprovació hagin comparegut junts el president Montilla i el conseller de Governació, Jordi Ausàs, responsable de la normativa.

Montilla ha assegurat que "no es crearan més administracions" i que amb la nova organització territorial s'oferirà "un millor servei al ciutadà". "No hi haurà més funcionaris ni més despeses", ha afegit el president que explicat que les veguereis subsituiran les diputacions i les set tindran les mateixes competències. El conseller Ausàs, de la seva banda, ha deixat clar que els nous ens es finançaran "amb els mateixos diners que reben les diputacions" i ha destacat que l'executiu ha "pensat i ha actuat amb sentit de país".

De fet, l'elaboració de la normativa no ha estat exempta de problemes i topades entre els socis del tripartit. Diversos barons territorials del PSC, com ara els alcaldes de Lleida, Tarragona i Reus, s'hi han oposat per diversos motius i càrrecs territorials d'Esquerra reivindicaven la creació d'una vuitena vegueria, la del Penedès. Finalment, ambdós socis han cedit i el projecte tira endavant, a l'espera que afronti el tràmit parlamentari, amb la creació de set vegueries.

La Val d'Aran queda inclosa en la vegueria de l'Alt Pirineu i l'Aran, on gaudirà d'un estatus especial. Des del Conselh Generau, però, sempre s'han oposat a formar part d'aquesta vegueria i Unitat d'Aran, soci del PSC, ha amenaçat amb trencar l'acord polític que els uneix al partit de Montilla. La nova divisió territorial s'implantarà de manera gradual i les diputacions donaran pas als consells de vegueries. Primer sorgiran els de Barcelona, Camp de Tarragona, Girona i Lleida i després s'implantarà la de les Terres de l'Ebre, amb capital a Tortosa. Catalunya Central i Alt Pirineu i Aran, amb capitals encara per fixar, seran les darreres a aparèixer.

D'altra banda, el consell executiu d'aquest dimarts també ha aprovat el projecte de llei de l'àrea metropolitana de Barcelona, un ens que enfortirà les competències de la capital catalana i de 35 municipis annexos en àmbits com l'urbanisme, el transport públic o el medi ambient. El president de l'entitat serà un dels alcaldes, no necessàriament el de Barcelona.