La comissió de Medi Ambient del Parlament de Catalunya ha continuat aquest dijous amb les compareixences a favor i en contra de la ILP de la plataforma Prou que advoca per l'abolició de les curses de braus a Catalunya. El filòsof i catedràtic d'ètica de la Universitat de Barcelona, Norbert Bilbeny, ha explicat que "no dubto de la valentia, de l'art del torero, així com del plaer que els hi pot causar la seva feina" però "el plaer, l'art i la valentia no excusa la tortura ni la llibertat". Així ha defensat la causa antitaurina afirmant que "el fi no justifica els mitjans" i que "és dur prohibir però és més dur autoritzar les tortures".

Un altre dels antitaurins que han comparegut ha estat el veterinari i vicepresident de l'Associació de Veterinaris Abolicionistes de la Tauromàquia, José Enrique Zaldívar. Per ell, les corridas són "un acte cruel de maltractament animal amb una repercussió a les constants vitals del toro i demostra el seu patiment físic i psíquic", perquè el toro pateix una "lenta agonia" que acaba amb l'estocada final, quan l'animal es mor ofegat per la seva pròpia sang, que acaba vomitant. A més, Zaldívar ha assegurat que alguns estudis sobre els braus que es fan servir a la Fiesta demostren que els animals tenen "greus alteracions hepàtiques, renals, del recompte de cèl·lules sanguínies i dels seus valors hormonals". Per tot plegat, Zaldívar ha expressat que "si algú pot pensar que aquest animal ha sentit alguna vegada plaer en el moment del toreig poso el meu lloc de llicenciat de veterinària a disposició dels òrgans col·legiats que regulen la meva professió".

Per la seva part, el catedràtic de filosofia del dret Francisco Javier de Lucas ha assegurat que "el mal fet als toros en la festa de les curses és difícilment discutible i per això és un mal jurídic i ètic inadmissible". Entre els seus arguments, aquest catedràtic ha explicat que "la violència i la guerra han omplert la història de la humanitat inspirant l'art, la festa, la filosofia i el pensament i no per això defensem la violència i la guerra".

Els principis de la República Francesa per defensar la 'Fiesta'
Per la banda dels defensors de les curses de braus, el president del Consell General dels Pirineus Orientals, Christian Bourquin, ha estat l'encarregat d'explicar la visió que la Catalunya Nord té de les corrides. Bourquin ha defensat la llibertat dels que gaudeixen de les corrides i ha advertit que, si bé cada cop hi ha menys fronteres entre la Catalunya sud i la nord, amb aquesta prohibició se'n pot crear una de nova.

Bourquin ha apel·lat als principis que inspiren la República de França: la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Les corrides de toros, ha dit, "s'emmarquen en un espai de llibertat que és molt important preservar en nom del principi de la llibertat i més àmpliament el de la tolerància". Ha explicat les festes populars que s'organitzen amb motiu de la festivitat de Sant Vicenç a Colliure, Ceret i Millas, on la corrida és només una petita part de la tradició, però també es poden veure gegants, castellers i correfocs. Bourquin ha convidat els diputats a assistir a una d'aquestes festes.

En aquest punt, ha indicat que ja només queden els Pirineus com a frontera a Catalunya. "El que més ens uneix és el fet cultural. Ja no hi ha una Catalunya nord i una Catalunya sud, només n'hi ha una", ha constatat. Per això ha demanat als diputats que no permetin que "creixi una altra barrera dient que hi ha una Catalunya tolerant i una que no ho és".

El president de l'Agrupació de Penyes i Comissions de Bous de les Terres de l'Ebre, Miquel Ferré, ha comparat aquest dijous la prohibició de les curses de braus amb la censura franquista del cinema. "A finals dels 70 una colla de catalans havien d'anar a Perpinyà a veure unes pel·lícules que estaven prohibides per un censors que les van prohibir. Aquests eren els responsables de dir què podíem o no veure", ha indicat. Ferré ha ressaltat que "la situació actual" li porta al record d'aquells temps perquè en el cas que s'acabi prohibint les curses de braus a Catalunya els aficionats hauran "de desplaçar-se a Vinarós, Castelló i València ja que a Catalunya no es podrà veure les cuses de braus".

Pel que fa a les intervencions dels diputats, el socialista David Pérez, el popular Rafael Luna i Albert Rivera (C's) han defensat la permanència de les curses de braus. Per contra, la republicana Patricia Gomà i l'ecosocialista Francesc Pané s'hi han oposat.