NOTÍCIA COMPLETA
08/03/2010
Torna la Barcelona més bohèmia
Conrad Vallverdú
Encara que sigui temporalment, l’esperit de lluita per les llibertats democràtiques torna a prendre Barcelona mitjançant Rambleros, un calidoscop amb nombrosos espectacles, taules rodones i conferències que van començar el passat dia 1 i s’extendran fins a final del mes de març. Potser l’aixecament d’una carpa en plena Rambla és l’element més original d’aquest conjunt d’activitats que, d’alguna manera, enllaçaran amb l’inici de l’exposició Ocaña 1973-1983: accions, actuacions i civisme, que acollirà el Palau de la Virreina.
Un dels organitzadors de l’esdeveniment és el periodista Albert de la Torre, que explica que tot va començar quan «fa dos anys i mig es va decidir preparar una exposició sobre Ocaña. Joan Estrada es va encarregar de fer un esboç dels actes paral·lels que s’hi podrien organitzar al voltant, i li va sortir aquest monstre de programa. Al final les coses es van precipitar, i ha tancar-ho tot ha suposat una veritable marató de treball».
Estrada i De la Torre han reunit el bo i millor de la vida artística del moment, en la majoria de casos creadors amb el seu perfil particular i la seva pròpia agenda de compromisos. Però segons l’organització no ha estat cap problema, i «ells mateixos trucaven per venir quan s’assebentaven del que estavem preparant. Tots comparteixen els valors de defensa de les llibertats personals i col·lectives que té Barcelona, i que la diferencia d’altres ciutats».
Perquè Rambleros es proposa, a més de reunir professionals molt diversos, dimensionar un esperit cívic que molts consideren disolt en la Rambla conquerida pel turisme: «Gràcies a la gent que a posar la cara, la societat ha assumit uns valors que ara es consideren transversals i que no ho són a tots llocs, com l’ecologisme. A Catalunya un homòfob és un pària, mentre que a molts llocs d’Espanya ho és el gay».
Artísticament, l’eix de la programació és reivindicar un tarannà transgressor, on sovint es donen la mà l’heterodoxia creativa i la reivindicació d’altres maneres de viure. De la Torre explica que «Oriol Tramvia ha preparat un cabaret de gent molt jove, també transgressora, com ho són Sisa i Pau Riba. Volem conservar aquell esperit de sana revolta de Barcelona, un esperit diferent al de fer la revolució de maig del 68 i després anar-se’n a casa».
*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.
Encara que sigui temporalment, l’esperit de lluita per les llibertats democràtiques torna a prendre Barcelona mitjançant Rambleros, un calidoscop amb nombrosos espectacles, taules rodones i conferències que van començar el passat dia 1 i s’extendran fins a final del mes de març. Potser l’aixecament d’una carpa en plena Rambla és l’element més original d’aquest conjunt d’activitats que, d’alguna manera, enllaçaran amb l’inici de l’exposició Ocaña 1973-1983: accions, actuacions i civisme, que acollirà el Palau de la Virreina.
Un dels organitzadors de l’esdeveniment és el periodista Albert de la Torre, que explica que tot va començar quan «fa dos anys i mig es va decidir preparar una exposició sobre Ocaña. Joan Estrada es va encarregar de fer un esboç dels actes paral·lels que s’hi podrien organitzar al voltant, i li va sortir aquest monstre de programa. Al final les coses es van precipitar, i ha tancar-ho tot ha suposat una veritable marató de treball».
Estrada i De la Torre han reunit el bo i millor de la vida artística del moment, en la majoria de casos creadors amb el seu perfil particular i la seva pròpia agenda de compromisos. Però segons l’organització no ha estat cap problema, i «ells mateixos trucaven per venir quan s’assebentaven del que estavem preparant. Tots comparteixen els valors de defensa de les llibertats personals i col·lectives que té Barcelona, i que la diferencia d’altres ciutats».
Perquè Rambleros es proposa, a més de reunir professionals molt diversos, dimensionar un esperit cívic que molts consideren disolt en la Rambla conquerida pel turisme: «Gràcies a la gent que a posar la cara, la societat ha assumit uns valors que ara es consideren transversals i que no ho són a tots llocs, com l’ecologisme. A Catalunya un homòfob és un pària, mentre que a molts llocs d’Espanya ho és el gay».
Artísticament, l’eix de la programació és reivindicar un tarannà transgressor, on sovint es donen la mà l’heterodoxia creativa i la reivindicació d’altres maneres de viure. De la Torre explica que «Oriol Tramvia ha preparat un cabaret de gent molt jove, també transgressora, com ho són Sisa i Pau Riba. Volem conservar aquell esperit de sana revolta de Barcelona, un esperit diferent al de fer la revolució de maig del 68 i després anar-se’n a casa».
*Aquesta informació la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.
(0 en total)
Últimes notícies de la secció Cultura
