Més d'una vegada he desitjat poder-me teletransportar a l'illa de Maurici del segle XVII, per alertar els holandesos que estaven a punt d'extingir el dodo i que entrarien en el capítol dels depredadors de la història. Ara sé que potser no m'haurien volgut escoltar. Si més no, això passa amb les empreses que pesquen tonyina (Thunnus thynnus) amb encerclament – el mètode industrial per excel·lència. Aquestes empreses – Balfegó, però també Ricardo Fuentes e Hijos – que fan tots els possibles per evitar que aquesta espècie s'inclogui en l'Annex 1 del Conveni pel Comerç Internacional d'Espècies (CITES) i en quedi prohibida la comercialització internacional.

La tonyina és una espècie altament migratòria, que recórre perennement les aigües de diversos països i les aigües internacionals. La seva gestió sostenible ha estat en les mans de la Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina Atlàntica, coneguda com ICCAT. Unes mans que han estat incapaces d'evitar que la població de la tonyina hagi davallat a menys d'un 15% dels nivells màxims històrics. Ni el Comitè Científic de l'ICCAT ni un grup de savis especialment establert per l'Organització Mundial de l'Agricultura i l'Alimentació, la FAO, han estat capaços de desmuntar els arguments pels quals Mónaco reclama la màxima protecció per a la tonyina.

La situació de la tonyina és tan precària que el Parlament Europeu va votar per tal que la Unió Europea donés suport a la proposta de Mónaco – amb el suport d'en Raül Romeva d'ICV-EUiA i també, matissat, de l'Oriol Jonqueras d'ERC, que finalment ha entès que l'interès de Catalunya no rau en què l'última tonyina la pesquin els catalans. Fins ara, l'única resposta ferma des de la UE per abordar la urgència de la situació. De fet, tant la Comissió Europea com els estats mediterranis de la UE, començant per Espanya, estan intentant que ICCAT mantingui la paella pel mànec tot apel·lant a les pròximes valoracions del recurs – que, per algun miracle de l'ecologia o de la termodinàmica, haurien de contrastar el declivi fefaent dels darrers anys. Mentre, des del Congrés i des del Parlament, el PSOE-PSC, el PP, CiU i ERC donen el seu suport polític als sis cerquers de l'Ametlla de Mar per tal que puguin seguir pescant, engabiant i exportant tonyina cap al mercat japonès... com si la situació del recurs no anés amb ells. tinguessin una mena de dret de cuixa sobre el recurs, que és un bé comú i ens pertany a tots els ciutadans.

La setmana que ve s'inicia la reunió de les parts del Conveni CITES a Doha, al Qatar. Els Estats Units ja han anunciat que demanaran l'Annex 1. Sota la presidència espanyola, la Unió Europea busca fórmules per evitar la protecció de la tonyina sense oposar-s’hi frontalment. Per què? Perquè tot i el que la indústria vulgui adduir, a França, a Anglaterra, a Alemanya, igual que als Estats Units, la opinió pública sap perfectament que aquest peix magnífic és una espècie en perill d'extinció i que la seva sort serà un far pel destí de les espècies que són alhora part vital dels ecosistemes marins i un element de la nostra alimentació. Saben que si no aconseguim evitar l'extinció de la tonyina, serà difícil protegir de la sobrepesca un miríade d'espècies... ni tan sols, ves per on, la dels pescadors.