L'endemà de les 166 consultes sobre la independència de Catalunya, han tornat a aparèixer les diferències entre els impulsors de la iniciativa. Alfons López Tena, coordinador d'Osona Decideix, ha criticat la Coordinadora encarregada d'organitzar les consultes fora d'aquesta comarca. "Quan les coses s'organitzen malament surten malament", ha dit, a l'hora de valorar el prop de 30% de participació que es va registrar diumenge, tot afegint que aquesta mala organització s'ha produït "fora d'Osona".

López Tena ha estat replicat pel diputat d'ERC Uriel Bertran i per l'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra, ambdós membres de la Coordinadora. Bertran li ha dit que "no s'ha d'espatllar la il·lusió de gairebé 200.000 persones" i ha afegit que "no s'ha de malbaratar tot el capital polític amb discussions que no vénen al cas". Móra s'ha mostrat dolgut per les paraules del magistrat lópez Tena i les ha titllat de "menyspreu".

Nova plataforma política
López Tena, exvocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), ha manifestat a Catalunya Ràdio que en el 13-D s'han fet "dos processos diferents", d'una banda "la gent de base treballant d'una manera sacrificada en pro de la democràcia i del dret a votar", i de l'altra "els que consideren que l'única que s'ha de fer és aglutinar independentistes per llançar una nova força política". En aquest sentit, el portaveu d'Osona Decideix ha citat els noms d'Uriel Bertran, Carles Móra, Josep Manel Ximenis, regidor de la CUP a Arenys de Munt; i Santiago Espot, president de Catalunya Acció.

Bertran ha negat que ell estigui impulsant cap formació política, però Móra sí que ho ha admès. L'alcalde d'Arenys ha deixat clar que això no significa que treballin "per interès propi" i ha subratllat que els impulsors de la Coordinadora de les consultes no haurien de liderar la plataforma. Segons ell, l'assemblea de la Coordinadora és qui ha decidir sí es fa aquest pas i que, en tot cas, la plataforma hauria de ser "transversal" per crear pressió política. En aquest sentit, ha convidat CDC, ERC i Reagrupament a sumar-s'hi i veu factible arribar a les eleccions al Parlament de l'any vinent.

Rebuig a la ILP
En declaracions a RAC1, López Tena ha qualificat de "barbaritat" promoure una ILP per un referèndum a tot Catalunya pel 25 d'abril i ha dit que organitzar amb garanties una consulta sobre la independència a Barcelona s'hauria de fer amb una perspectiva com a mínim d'un any. El jurista també ha demanat a la coordinadora que no inclogui els resultats d'Osona als seus, perquè "no és legítim". "Que donin les dades del que la coordinadora coordina, que no és Osona", ha recalcat.

Per López Tena, "no és una qüestió de fraccionament, és una qüestió d'organització, i des del primer dia vam advertir que la forma d'organitzar-se fora d'Osona no era rigorosa, i els resultats ens donen la raó". "Fora d'Osona l'organització no ha funcionat", ha reblat, i en referència a la coordinadora ha parlat de "fracàs organització, fracàs d'unilateralitat i fracàs del sectarisme". Sobre la participació a Osona, López Tena ha assegurat que aquesta frega el 50% entre els electors que tenen dret a vot en unes eleccions habitualment, i que ha estat la nova immigració qui majoritàriament no ha anat a votar.

El president d'Esquerra Republicana, Joan Puigcercós, també s'ha mostrat refractari a presentar una iniciativa legislativa popular (ILP) al Parlament de Catalunya per a un referèndum a nivell català per al pròxim 25 d'abril, desmarcant-se així de la intenció d'alguns dels organitzadors de les consultes populars, que a títol individual tenen previst entrar a la cambra la proposta. En una entrevista a TV3, Puigcercós ha dit que el resultat de les consultes no han de fer perdre de vista que encara s'ha de dur a terme "un debat".

Puigcercós ha qualificat d'èxit el nivell de participació a les consultes popular, i més enllà de les xifres, ha dit que el resultat és "lícit" perquè es demostra que "no sempre la legalitat pot aturar la democràcia". Pel dirigent d'Esquerra, un 27% de participació "és molt", ja que es partia d'una capacitat d'organització molt limitada, i el resultat ha estat fruit de la dedicació dels voluntaris.

Des de Madrid, el vicepresident tercer del Govern espanyol i ministre de Cooperació Territorial, Manuel Chaves, ha qualificat les consultes com a "actes de propaganda política" i ha afirmat que la "participació molt minoritària" amb les que s'han desenvolupat demostren que la "majoria" de la ciutadania catalana "s'hi ha mantingut al marge".