Pep Martí
El 44% de Sebastián Piñera [a la imatge celebran els resultats] en la primera volta de les eleccions presidencials a Xile col·loquen el bloc de la dreta a un pas de la victòria per a la segona volta a celebrar el 17 de gener. Eduardo Frei ha quedat segon amb el 29%, Marco Enríquez-Ominami obté el 20% i la coalició Juntos Podemos, animada pel Partit Comunista amb Jorge Arrate, s’ha fet amb el 6%. Però el resultat del gener és incert.

Frei ha fet una crida dramàtica a la unió d’aquest 55% de vots que van del centre moderat a l’esquerra sense ambigüitats. A diferència dels comicis de 2005, en què va ser la dreta la que va presentar-se dividida, amb Piñera i l’ultra Joaquín Lavín separats, i una Michelle Bachelet com a candidata unitària de la Concertación, ara ha estat el bloc de progrés el que ha acabat fraccionat.

Queden molts interrogants oberts en aquests 33 dies que manquen. En un escenari “normal”, seria molt difícil per un candidat amb el 29% a més de catorze punts de diferència del primer, obtenir el triomf. Però a Xile la memòria de la dictadura encara divideix en dos blocs. Hi ha clarament una majoria de sufragis antipinotxetista. Frei tindrà molta més capacitat d’incrementar els seus vots de cara a la segona volta que no pas Piñera. Els resultats a la Cambra de Diputats (majoria per la mínima de la dreta) i del Senat (un virtual empat, a falta del recompte final) corroboren la sensació d’una final d’infart.

Dues incògnites planen que seran decisives: la implicació de la popular presidenta Bachelet –que dóna suport clar a Frei– en les setmanes que vénen i el percentatge de “vot burgès de canvi” en el bloc d’Enríquez-Ominami. La majoria dels qui han votat per aquests optaran per Frei, però no tots. En canvi, curiosament, el percentatge de suport a Frei d’entre els qui han votat per Arrate serà molt més gran.

Com a rerafons, dues víctimes de la dictadura tan dispars com Víctor Jara i Eduardo Frei, han fet acte de presència en el tram final d’aquesta història, com per recordar, per damunt dels programes i dels candidats, on és la frontera real d’aquestes eleccions.